A Setcases, allà on el Ripollès s’enfila i el paisatge esdevé rotund, hi ha restaurants que no només alimenten, sinó que expliquen una manera de viure. Can Jepet és un d’aquests llocs. Amb més de cinquanta anys d’història i una llarga tradició familiar, aquest restaurant emblemàtic del Pirineu català ha sabut mantenir viva l’essència de la cuina d’alta muntanya mentre l’ha fet evolucionar amb criteri, sensibilitat i una aposta ferma pel producte de proximitat. No és estrany, doncs, que formi part dels restaurants recomanats per la Guia Michelin 2025, ni que compti amb el reconeixement Slow Food, una distinció que no fa sinó posar nom a una manera de fer que a Can Jepet practiquen des de sempre.
Entrar a Can Jepet és fer un pas cap a una cuina honesta, reconeixible i profundament arrelada al territori. L’ambient càlid, el tracte proper i familiar i una sala que convida a seure sense presses, formen part indissociable de l’experiència. Aquí no hi ha artificis gratuïts: hi ha respecte per la tradició, orgull pels orígens i una voluntat clara de fer bé les coses, com s’han fet tota la vida, però amb ulls del segle XXI.
La seva proposta gastronòmica es mou amb naturalitat entre dos mons que conviuen en equilibri. D’una banda, la cuina de sempre: les carns de la vall fetes a l’antiga brasa de carbó de llenya, un dels grans pilars de la casa. De l’altra, una cuina tradicional actualitzada, més elaborada, que juga amb tècniques contemporànies però sense perdre mai el fil conductor del gust ni del producte. Tot plegat, seguint fidelment el ritme de les estacions, un aspecte clau que defineix l’ADN del restaurant i que connecta directament amb els valors del moviment Slow Food.
Els productes són, sempre que és possible, propis o de productors de la zona, una aposta decidida per l’autenticitat, la sostenibilitat i el respecte pel territori
A Can Jepet, el calendari marca el menú. La caça quan toca, els bolets quan el bosc els regala, les verdures de primavera quan la terra desperta. Els productes són, sempre que és possible, propis o de productors de la zona, una aposta decidida per l’autenticitat, la sostenibilitat i el respecte pel territori. Aquesta manera de fer no és una moda recent ni una estratègia de màrqueting: és una convicció que es nota a cada plat i que explica per què aquest restaurant ha estat fidel a una filosofia gastronòmica molt abans que aquesta tingués etiqueta.
La creativitat hi és present, però mai desbocada. És una creativitat al servei del sabor, de la memòria i del paisatge. N'és un bon exemple el sorprenent hot dog de tàrtar de poltre ecològic del Mas la Illa (19 €), un plat que juga amb el concepte sense renunciar a la identitat. El tàrtar, amanit amb cibulet, tàperes, salsa Perrins, vinagre d’arròs, sal i pebre, es presenta dins d’un pa de brioix i s’acompanya d’un gelat de mostassa elaborat a casa. Una proposta atrevida, però molt ben resolta, on el contrast de textures i temperatures funciona amb precisió.
Un altre plat que parla clarament del territori és la trumfa ecològica en escuma amb botifarra de perol i ou de Ca la Xica (17 €), coronada amb tòfona ratllada. La patata Kennebec de Can Querol, a Molló, és la base d’un plat aparentment senzill, però carregat de profunditat gustativa, on cada ingredient té sentit i protagonisme. És cuina de muntanya, sí, però afinada i respectuosa.
La cuina de Can Jepet també sap jugar en registres més complexos, com demostra el Wellington de cua de vaca ecològica del Ripollès amb salsa de cervesa Carbó de la Minera (22 €). Una elaboració que requereix tècnica, temps i ofici, i que transforma una peça humil en una proposta refinada i reconfortant alhora, amb una salsa que aporta caràcter, amargor i identitat local.
Més enllà dels plats i dels reconeixements, Can Jepet és una manera d’entendre la restauració: arrelada, coherent i sincera
Quan la temporada ho permet, plats com la llebre a la royale amb foie gras, remolatxa en crumble, tòfona ratllada i la seva salsa (32 €) mostren la cara més noble de la cuina de caça. Elaboracions llargues, intenses, pensades per gaudir sense presses, que connecten amb la gran tradició culinària europea però amb una lectura profundament personal i de territori.
El capítol deles postres no és cap apèndix menor. Tot el contrari. Aquí també es respira producte i identitat. El coulant de galeta Birba amb gelat de poma al forn (8 €) és un homenatge dolç a una de les galetes més icòniques del país, reinterpretada amb elegància. I el babà al Ticer (8 €), elaborat amb crema del licor de Camprodon fet amb galeta Birba i servit amb gelat de nata, tanca l’àpat amb una nota golosa i coherent.
Els petits fours —speculoos de regalèssia i mini magdalenes d’ametlla, tot fet a casa— acompanyats d’un ristretto, acaben de confirmar que a Can Jepet cada detall compta. Més enllà dels plats i dels reconeixements, Can Jepet és una manera d’entendre la restauració: arrelada, coherent i sincera. Un restaurant que avui llueix la placa de la Guia Michelin i el segell Slow Food, però que fa dècades que practica aquesta filosofia sense necessitat de medalles. A Setcases, entre muntanyes i silenci, Can Jepet continua escrivint la seva història plat a plat. I això, avui, és un autèntic luxe.