La tornada de vacances sempre té un punt de “tornada a l’escola”: retrobar amics, reprendre rutines i, en el nostre cas, des de @topcatalanrestaurants, recuperar el plaer de seure a taula en aquells restaurants que estimem i que sempre ens acullen amb un somriure. Aquest setembre, la nostra tornada a l'escola té gust del restaurant La Rita, a Sant Cugat del Vallès.
La Rita: la tornada a l'escola més deliciosa i dolça
El projecte va néixer l’any 2016, fruit d’una bogeria preciosa: dues persones apassionades pel bon menjar i el bon beure, la Judith i el Miquel, que es van llençar a obrir un petit restaurant. Nou anys més tard, La Rita continua sent un punt de trobada imprescindible. Ara, el camí l’encapçala la Judith en solitari. Ha sortit de la cuina per convertir-se en una amfitriona excel·lent, atenta i propera, i ho fa sense perdre l’essència de sempre: una cuina casolana, de temporada, amb producte de proximitat i molta ànima.
Ens explica que a Sant Cugat han obert molts locals nous, però que La Rita continua ple de gom a gom. No és casualitat: és el resultat de la bona feina, del tracte proper i d’una proposta gastronòmica que emociona.
La nostra experiència va començar amb una torrada de sardina fumada on la cremositat es barrejava amb un subtil toc de mel que recordava al final de l’estiu i continuava amb uns porros confitats que arribaven a taula acompanyats de guanciale cruixent, avellanes torrades i una maionesa de mostassa que aportava força i caràcter. Després, un ou a baixa temperatura es trencava sobre un parmentier suau mentre els bolets saltats i l’escuma de pernil ibèric arrodonien un plat que evocava els primers freds de tardor.
El viatge continua amb unes gyozes casolanes d’ànec confitat que suraven dins d’un brou aromàtic que escalfava l’ànima, per donar pas a unes vieires delicades on el cremós de coco i la fruita de la passió es trobaven amb el gingebre i la ceba tendra en un contrast vibrant i fresc. El ceviche de llagostins marinats, amb la llet de tigre de vieira i el perfum de la llima, era pura energia, i el llom d’orada cuinat a l’estil meunière amb llimona ens va recordar que la senzillesa, quan està ben feta, es converteix en elegància. El magret d’ànec amb la salseta de ratafia va arribar com una abraçada dolça i profunda, plena de matisos que convidaven a la calma.
Les postres van ser el final perfecte: un cremós de xocolata amb pa, oli i sal que jugava amb la memòria de la infància, un crumble de poma al forn amb gelat de vainilla que evocava tardes de tardor al voltant del forn, i un iogurt amb fruita de la passió i llima que refrescava i netejava el paladar.
La Rita és una casa plena d’ànima. Una d’aquelles taules on et sents com a casa de la tieta que cuina de meravella i et vol consentir. Tornar a l’escola amb plats així fa que la rutina sembli menys rutina. I nosaltres, com tants clients fidels, només podem donar les gràcies a la Judith per continuar mantenint viva la màgia de La Rita.