Ser de Lleida i veure que s’ha acceptat la paraula xampú al diccionari fa il·lusió. Bé, la paraula ja hi era; vull dir, que s’ha incorporat l’accepció de la mescla de cervesa i llimonada o gasosa. Igual com ja hi havia el mot clara per referir-se a la part que volta el rovell de l’ou, però no a la beguda. El debat de si cal dir-ne xampú o clara, però, el deixarem per a un altre dia, tot i que la distinció sembla clara (mai millor dit!): xampú predomina al Camp de Tarragona i les Terres de Ponent, mentre que a Barcelona i Girona aquesta barreja es coneix com a clara.
Una llengua que segueix la cuina
Ara bé, quines altres noves paraules incorpora el diccionari català? L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat l’actualització del DIEC en línia d’enguany, un document que, entre moltes altres novetats, incorpora i revisa termes relacionats amb la gastronomia. Les noves paraules reflecteixen tant l’arrelament de productes propis com la convivència amb preparacions d’altres cultures que s’han tornat habituals a les nostres taules. Al capdavall, el diccionari no fa sinó posar per escrit el que ja fa temps que diem i forma part del nostre dia a dia.
La prova que la llengua avança a la mateixa velocitat que els nostres hàbits és que avui ja parlem amb tota naturalitat de demanar sushi per sopar, preparar saltejats al wok, esmorzar un bol de llet amb musli, o demanar un caputxino amb llet de civada a la cafeteria de confiança. També podem fer una volta pel supermercat per entendre com evoluciona el lèxic: els passadissos de precuinats inclouen croquetes de falàfel, frit de calamars i capses de roibos de tota mena.
El que queda clar és que amb aquesta actualització, el DIEC continua acostant-se als parlants; però també als mercats, a les cuines de casa, als restaurants i a les xarxes socials
De la mateixa manera, a les neveres de Catalunya hi conviuen la mozzarella fresca, el búfala o el feta per completar una amanida ràpida. I si parlem de sobretaules, no hi pot faltar el didalet per rematar l’àpat després del cafè i encarar la tarda; mentre que a l’estiu, sobretot a Menorca, moltes taules es decanten per la pomada, una barreja refrescant de ginebra i llimonada. I ara que arriba Nadal, els polvorons recuperen el protagonisme i marquen el to més tradicional d’aquestes trobades. A més a més, el DIEC també obre la porta a paraules com ara sofrit (que conviu amb sofregit) o safranòria, una variant dialectal del que en el català central solen dir-ne pastanaga.
Totes les paraules que s’han anat esmentant les recull el DIEC en un document aprovat per la Comissió de Lexicografia, juntament amb moltes altres que no són estrictament de l’àmbit gastronòmic. Qui sap si a la pròxima revisió de l’Institut donen també el vistiplau lingüístic a paraules com barista, steak tartar, coulant, durum o brunch!
El que queda clar és que amb aquesta actualització, el DIEC continua acostant-se als parlants; però també als mercats, a les cuines de casa, als restaurants i a les xarxes socials, on les tendències gastronòmiques s’escampen amb velocitat. La llengua i la gastronomia avancen juntes. I el diccionari, un any més, ho posa per escrit.