Alguna vegada has comprat un raïm de plàtans i dos dies després ja estan tots massa madurs? A molts ens ha passat, i el frustrant és que sembla que la fruita “decideix” quan està a punt. Tanmateix, hi ha raons darrere d'aquest procés i, sobretot, formes simples de controlar-lo si coneixes bé com funcionen les reaccions químiques i l'emmagatzematge. El xef Jordi Cruz explica que el plàtan produeix un gas anomenat etilè, que actua com un regulador natural de la maduració. Aprendre a gestionar la sortida d'aquest gas i les temperatures adequades et permet decidir si vols que la fruita maduri de pressa, a poc a poc o es mantingui en punts específics fins que estiguis a punt per consumir-la o cuinar amb ella.
Com dominar la maduració del plàtan
Més enllà de trucs d'Internet o mites, aquests consells pràctics estan basats en com reacciona realment el plàtan a l'entorn, cosa que et donarà control real sobre el seu procés sense malbaratament ni sorpreses desagradables en obrir la nevera. El primer truc té a veure amb l'etilè, aquest gas que accelera la maduració de moltes fruites. Quan el plàtan és encara verd i vols que maduri de forma més lenta i ordenada, l'ideal és evitar que la punta quedi totalment segellada perquè l'etilè surti amb facilitat i no s'acumuli al voltant de la fruita, accelerant innecessàriament el procés. Això ajuda a mantenir la textura i el sabor sense que es torni tou de forma prematura.
Un error molt comú és ficar plàtans verds directament a la nevera. El fred interfereix amb els enzims que ha d'activar l'etilè, fent que la polpa es torni granulada i arenosa, cosa que ningú vol en un mos de fruita fresca. Per això, abans que assoleixin el punt òptim de maduració és preferible mantenir-los a temperatura ambient, on les reaccions químiques es poden realitzar de forma uniforme i natural.
Quan el plàtan ja està madur i vols prolongar-ne la vida útil, sí que és bona idea traslladar-lo a la nevera. Encara que la pell s'enfosqueixi, la polpa es mantindrà adequada per menjar durant diversos dies més que si el deixessis fora del fred. És una forma eficaç de guanyar temps sense que l'interior perdi qualitat ni sabor.
Un pas més enllà del control bàsic
Si ja has assolit el punt de maduresa perfecte, però no et menjaràs el plàtan de seguida, pots portar la conservació un pas més enllà: pelar-lo, posar-lo en una bossa i congelar-lo. D'aquesta manera podràs treure trossos segons el necessitis per afegir a batuts, coques, muffins o smoothies sense que s'oxidi ni perdi nutrients. Aquesta estratègia és especialment útil si compres plàtans madurs amb la intenció d'utilitzar-ne part en receptes posteriors, evitant malbarataments.
El control de la maduració no només et permet menjar plàtans en el punt que més t'agrada, sinó que també t'ajuda a planificar millor les teves compres i a evitar que acabin a les escombraries.