En qualsevol ciutat del món, des de París fins a Barcelona, hi ha un tipus de restaurant que tots hem trepitjat alguna vegada sense voler: els anomenats “restaurants de guiris”. Aquests locals dissenyats per atraure el turista despistat, amb cartes plenes de fotos, menús plastificats i plats que intenten agradar a tothom sense destacar en res. Alguns són fàcils d'identificar, si veus un cartell de Paellador o de “typical Spanish food” a la porta, corre, però altres són autèntics mestres de disfressar-se. Poden semblar locals tradicionals, amb estovalles de quadres i olor d'all fregit, però en realitat amaguen una oferta gastronòmica de baix nivell a preus desorbitats.
El truc per identificar un restaurant de 'guiris'
Segons Michael Ellis, antic director de la Guia Michelin a França, hi ha un parell de trucs infal·libles per descobrir si un restaurant és autèntic o simplement una trampa per a turistes. En una entrevista recent, l'expert recomanava mirar la carta amb atenció: un restaurant local de veritat sol incloure plats regionals cuinats a foc lent, com estofats, rostits o receptes tradicionals amb brous i salses elaborades. Són preparacions que requereixen temps, tècnica i ofici, i això es nota. En canvi, si la carta és plena d'hamburgueses, amanides genèriques o escalopes empanades, probablement no estàs davant d'una joia de la gastronomia local, sinó davant d'un negoci pensat per servir de pressa i vendre molt.
La veritable cuina tradicional s'adapta al mercat, canvia segons la temporada i aprofita els productes frescos del dia
Ellis subratlla una cosa molt important: un bon plat casolà no s'improvisa, i si un restaurant presumeix de cuina “casolana” però ofereix una carta eterna i plastificada, desconfia. La veritable cuina tradicional s'adapta al mercat, canvia segons la temporada i aprofita els productes frescos del dia. Per això, l'exdirector de la Guia Michelin proposa un truc molt simple però revelador: fixar-se si el restaurant té una pissarra amb el menú o el suggeriment del dia. Quan un local escriu diàriament els seus plats en una pissarra, ja sigui a la porta o dins del menjador, és senyal que la seva cuina està viva, que treballen amb producte fresc i cuinen diàriament.
En canvi, els restaurants amb cartes fixes, plenes d'opcions internacionals i traduïdes en cinc idiomes solen apostar pel fàcil: productes congelats, salses industrials i plats de cinquena gamma que només busquen satisfer el turista que no tornarà. Un local que canvia el seu menú amb freqüència, en canvi, indica que hi ha un cuiner al darrere que s'adapta, crea i es preocupa per oferir qualitat.
Ellis conclou amb un consell que val or: “Busca els guisats, busca la pissarra i fuig dels menús plastificats”. No tots els grans restaurants són a la Guia Michelin, però els millors solen compartir alguna cosa essencial: amor per la cuina real i respecte pel producte. I això, a simple vista, es nota més del que sembla.