Les llenties ho tenen tot per guanyar-se un lloc fix al rebost. Són econòmiques, saciants, riques en fibra, aporten proteïna vegetal i encaixen tant en un guisat de cullera com en una amanida freda (de les que venen de gust ara). No obstant això, també arrosseguen una fama difícil de treure pel fet que a moltes persones no se'ls posen massa bé. Així és fàcil sentir queixes sobre el molt que els inflen, que produeixen gasos o provoquen una digestió més pesada del normal. Però dir que les llenties són “dolentes” és molt injust i eliminar-les de la dieta hauria de considerar-se un delicte. En realitat, els llegums contenen fibra, proteïna, vitamines i, també, certs compostos que poden fermentar a l'intestí i resultar més incòmodes, sobretot si no es prenen amb freqüència, si es cuinen poc o si es preparen amb massa greix. Per això, més que renunciar-hi, convé aprendre a cuinar-les i acompanyar-les millor.
Com tota la vida
El truc no és gens nou ni una idea d'un xef exclusiu, ni tan sols és una cosa que ens arribi de l'altra punta del món. De fet, és una cosa que es fa des de fa generacions i que per a moltes persones és tan evident com que si les deixes coure soles, se t'enganxen al fons. El truc és tan senzill com afegir un rajolí de vinagre. No cal que el plat tingui un gust fort ni que perdi el seu sabor tradicional. N'hi ha prou amb incorporar-lo al final de la cocció o just abans de servir per donar un punt àcid que ajuda a equilibrar el guisat i, a més, pot afavorir l'aprofitament d'alguns nutrients.
Si fa molt de temps que no menges llegums per aquest assumpte, convé començar amb racions moderades, perquè l'intestí necessita acostumar-se a poc a poc a la seva fibra
El motiu és l'acidesa. Les llenties aporten ferro vegetal, un tipus de ferro que el cos absorbeix pitjor que el d'origen animal. En acompanyar-les amb ingredients àcids, com vinagre, llimona, tomàquet o pebrot, es millora aquesta absorció i es compensa part de l'efecte dels anomenats antinutrients, presents de forma natural en molts llegums. A més, aquest toc àcid té un altre avantatge més culinari: alleugereix la sensació greixosa del plat i el fa menys pla. Per això combina tan bé amb unes llenties estofades, amb una amanida tèbia de llegums o fins i tot amb una versió més estiuenca amb verdures, ou dur o tonyina.
Diferents opcions
No cal fer servir sempre el mateix vinagre. El de vi blanc o poma funciona molt bé si es busca un gust suau; el de Xerès dona més caràcter a un guisat tradicional, i unes gotes de llimona poden fer el mateix paper en receptes més fresques. Una altra opció senzilla és acompanyar les llenties amb uns envinagrats, com cogombrets, cebetes o piparres, sempre sense passar-se amb la quantitat si es vol controlar la sal.
Això sí, el vinagre no ho fa tot. Perquè les llenties sentin millor, també ajuda deixar-les en remull si la varietat ho permet, cuinar-les respectant els temps, afegir comí, llorer o fonoll i evitar guisats massa carregats de xoriço, cansalada o embotits. Si fa molt de temps que no menges llegums per aquest assumpte, convé començar amb racions moderades, perquè l'intestí necessita acostumar-se a poc a poc a la seva fibra. Això sí, quan aconsegueixis que se't posin bé i vegis els beneficis que aporten, no dubtaràs més a incloure-les en el teu menú setmanal.