Cada vegada que fregues una paella, un plat o un got amb un fregall sintètic, aquest va perdent una part minúscula del material que el forma. No ho veiem a simple vista, però el fregament constant desgasta les fibres i l’escuma de molts fregalls convencionals, fabricats parcialment o totalment amb polímers plàstics. El resultat és l’alliberament de partícules microscòpiques que poden acabar principalment a l’aigua de l’aigüera i, eventualment, al medi ambient. La ciència ja ha aconseguit identificar microplàstics i fins i tot nanoplàstics procedents d’esponges de cuina, un detall que fa mirar amb uns altres ulls un objecte que utilitzem pràcticament cada dia.
Fer servir el fregall de sempre no sempre és una bona opció
El fregall es desgasta cada vegada que rasques
El mecanisme és bastant fàcil d’entendre. Quan freguem una superfície amb restes de menjar enganxades, exercim pressió i fricció. Aquesta abrasió és precisament la que permet arrencar la brutícia, però també deteriora progressivament el mateix fregall. Si està fabricat amb poliuretà, polièster o altres materials sintètics, petites porcions d’aquests polímers poden separar-se durant l’ús.
Una investigació publicada el 2026 va quantificar aquesta pèrdua i va confirmar que diferents tipus d’esponja poden alliberar microplàstics al llarg de l’any. La quantitat varia considerablement segons la composició del producte, i els fregalls amb menys proporció de plàstic van generar menys partícules. Això explica també per què un fregall vell, deteriorat o que comença a desfer-se resulta especialment interessant des del punt de vista de la contaminació: el desgast ja és visible i continuar fregant-lo implica seguir perdent material.
La major part d’aquestes partícules s’esbandeixen amb l’aigua i baixen pel desguàs. A partir d’aquí, entren al sistema d’aigües residuals. Les depuradores poden retenir una part important dels microplàstics, però no necessàriament tots, especialment les partícules més petites. Les que escapen poden arribar a rius i mars i incorporar-se gradualment als ecosistemes aquàtics.
L’alternativa és molt més senzilla del que sembla
Això no significa que hàgim d’entrar en pànic cada vegada que rentem un plat. Tampoc està establert que una quantitat rellevant de partícules del fregall quedi sempre adherida a la vaixella i acabi directament en el menjar. El que sí que sabem és que els fregalls sintètics es desgasten i contribueixen a l’alliberament de microplàstics, de manera que reduir-ne l’ús és una manera senzilla de disminuir aquesta font domèstica.
Una alternativa és optar per fregalls fabricats amb materials vegetals, com la lufa, la cel·lulosa o fibres procedents de coco i altres restes vegetals. També convé substituir qualsevol fregall quan comença a trencar-se i evitar fregar amb més força de la necessària. No eliminarem així tots els microplàstics de la cuina, però sí una font sorprenentment quotidiana. El fregall sembla inofensiu perquè sempre ha estat al costat de l’aigüera, però cada vegada que es va fent més petit, aquell material no desapareix: simplement acaba en algun altre lloc.