José Mourinho comença a treure conclusions després de la derrota davant el Betis i una d'elles afecta directament dos noms d'enorme pes ofensiu: Vinicius i Yan Diomande. El tècnic portuguès esperava que tots dos aportessin desequilibri constant, profunditat i capacitat per trencar partits, però la realitat està sent molt diferent. El brasiler apareix únicament per moments i el nouvingut encara no ha aconseguit sumar de veritat quan ha tingut minuts.
Vinicius continua deixant accions aïllades que recorden el futbolista diferencial que va ser, però ja no domina els partits durant llargs trams. Davant el Betis va tornar a alternar espurnes amb massa fases de desconnexió. Diomande, per la seva banda, tampoc ha aconseguit justificar encara l'enorme expectativa que hi havia al seu voltant. En canvi, Carlos Espí sí que està mostrant un nivell molt més convincent cada vegada que rep oportunitats.
Vinicius i Diomande no sumen com s'esperava
El problema amb Vinicius no està únicament en els seus mals números. Mourinho observa que l'equip perd equilibri quan força massa atacs pel seu costat esperant una genialitat que ara apareix amb menys freqüència. Si el brasiler no està en la seva millor versió, aquesta dependència acaba perjudicant el conjunt i fa que moltes possessions siguin massa previsibles.
Diomande tampoc ha canviat res. Va arribar com un extrem vertical, potent i capaç d'atacar espais constantment, però els seus primers minuts estan deixant una sensació massa plana. Carlos Espí està oferint exactament el contrari: intensitat, mobilitat i una capacitat molt més gran per aprofitar cada oportunitat. El seu rendiment comença a obligar Mourinho a reconsiderar les jerarquies ofensives.
Carlos Espí comença a guanyar terreny
Espí no va arribar amb el mateix soroll, però està responent millor sobre la gespa. Mourinho valora especialment que participi en el joc, ataqui l'àrea i mantingui una intensitat constant fins i tot quan disposa de pocs minuts. No necessita massa accions per deixar sensació de perill i això comença a pesar en les decisions del tècnic.
Arda Güler també apareix beneficiat per aquest nou escenari. El turc ofereix pausa, associació i última passada des de la dreta, permetent que Mbappé rebi en millors condicions. Amb Güler i Espí, l'atac pot resultar menys espectacular sobre el paper, però bastant més equilibrat. Després del Betis, Mourinho comença a comprovar que els noms no garanteixen rendiment. Vinicius encara pot recuperar la seva millor versió i Diomande necessita adaptació, però Carlos Espí està fent mèrits per avançar a tots dos. Si manté aquest nivell, el portuguès tindrà cada vegada menys arguments per deixar-lo fora.