Encara que solem pensar que mengem únicament quan tenim gana de veritat, la realitat és bastant més complexa. Tal com va explicar la farmacèutica i divulgadora Apotecària García en el programa Y ahora Sonsoles d'Antena 3, existeixen cinc tipus diferents de gana, i només un d'ells respon a una necessitat fisiològica real. La resta estan condicionades per factors emocionals, ambientals o hormonals, la qual cosa ens porta moltes vegades a menjar sense necessitat i a establir una relació poc saludable amb el menjar. Reconèixer quin és el tipus de gana que estem sentint en cada moment pot ajudar-nos a controlar millor el que mengem i evitar caure en hàbits que no ens beneficien.
Per què mengem fins i tot quan no tenim gana
Gana-gana
L'únic tipus de gana que realment té a veure amb una necessitat nutricional és la que Boticaria anomena “gana-gana”. És la que sentim quan l'estómac envia un senyal al cervell perquè necessita nutrients. Quan mengem el necessari, el greix corporal envia l'ordre de parar, activant la sacietat. Aquest equilibri natural regula de forma saludable el que ingerim. Tanmateix, no sempre és aquesta veu fisiològica la que guia la nostra alimentació. Amb freqüència, altres estímuls prenen el control.
Gana emocional
Un d'ells és la gana emocional, molt comuna en èpoques d'estrès, ansietat o tristesa. En aquestes situacions, el nostre cos pot augmentar la producció d'hormones que ens empenyen a menjar, mentre que el senyal de sacietat es debilita. Com a resultat, mengem més sense sentir-nos realment satisfets, i això pot desembocar en un cercle viciós difícil de trencar. Aquest tipus de gana no neix de l'estómac, sinó de l'estat d'ànim.
Gana ambiental
També hi ha la gana ambiental, provocada per estímuls externs com l'olor d'un menjar, una imatge desitjable o fins i tot un anunci. No tenim gana fisiològica, però el nostre cervell reacciona a què veu o fa olor com si la necessités.
Gana hormonal
Un altre cas interessant és el de la gana hormonal, en el qual els senyals que regulen la gana no funcionen correctament. Això passa especialment en persones amb obesitat o amb alteracions metabòliques, que estableixin gana constant perquè el senyal de “ja prou” no arriba correctament.
Gana “Dragon Khan”
El cinquè tipus és el conegut com a gana “Dragon Khan”, una metàfora per explicar els alts i baixos provocats pels aliments ensucrats. Quan esmorzem, per exemple, una palmera de xocolata, la nostra glucosa es dispara i després cau en picat, la qual cosa fa que al cap de poc temps tornem a tenir gana. Per evitar aquesta muntanya russa, Boticaria García recomana esmorzars més equilibrats, rics en proteïnes o aliments salats que estabilitzin la glucosa.
En definitiva, no sempre mengem perquè ho necessitem. De vegades ho fem perquè el nostre entorn, les nostres emocions o el nostre cos ens ho demanen per altres motius. Saber-ho pot ser el primer pas per menjar millor i amb més consciència.