Hi ha sopars que resolen el dia amb tres ingredients senzills i, tot i això, arriben a taula amb aparença de recepta treballada. Aquest pastís ràpid de carbassó, ou i formatge n’és un bon exemple: queda daurat per fora, tendre i sucós per dins, es pot preparar en una sola paella i admet gairebé qualsevol formatge que tinguem a la nevera. No és ben bé una truita, perquè resulta més cremós i lleuger, però tampoc exigeix encendre el forn ni preparar una massa. El secret consisteix a eliminar bé l’aigua del carbassó, barrejar-lo amb els ous i coure’l lentament perquè qualli sense ressecar-se.
Un sopar senzill, sa i més que deliciós
El carabassó s’ha de cuinar abans de barrejar-lo
Per preparar dues racions necessitarem un carbassó mitjà, tres ous, uns 80 grams de formatge ratllat o tallat petit, sal, pebre i una mica d’oli d’oliva. Podem utilitzar mozzarella si busquem una textura més filant, emmental per obtenir més sabor o formatge de cabra si volem un resultat intens. També hi encaixen herbes com orenga, alfàbrega, julivert o farigola.
Rentem el carbassó i el ratllem amb la part gruixuda del ratllador. No cal pelar-lo, sempre que la pell estigui en bon estat. El posem en un colador, hi afegim una mica de sal i el deixem reposar durant deu minuts. Aquest pas ajuda a extreure part de l’aigua. Després l’esprem bé amb les mans o l’emboliquem amb un drap net i pressionem fins que deixi anar el màxim de líquid possible.
Escalfem una paella antiadherent amb un raig petit d’oli i hi saltem el carbassó durant quatre o cinc minuts. No cal que quedi daurat, però sí que perdi la humitat i deixi de tenir textura crua. Si el barregéssim directament amb els ous, deixaria anar aigua durant la cocció i el sopar podria quedar tou, aigualit i difícil de girar. Mentrestant, batem els ous en un bol amb pebre i molt poca sal, perquè el formatge ja en conté. Hi incorporem el carbassó tebi i aproximadament dues terceres parts del formatge. Remenem fins a obtenir una barreja homogènia, amb prou ou per unir-ho tot, però sense convertir-la en una sopa líquida.
Cocció lenta perquè quedi tendre i daurat
Tornem a posar la barreja a la paella, lleugerament greixada, i l’estenem perquè tingui el mateix gruix a tot arreu. Escampem la resta del formatge per sobre, tapem la paella i ho cuinem a foc baix entre vuit i deu minuts. La tapa reté l’escalfor i permet que la part superior qualli sense cremar la base. Quan les vores estiguin fermes i el centre només tremoli lleugerament, podem girar el pastís amb l’ajuda d’un plat, com si fos una truita. El deixem dos o tres minuts més per l’altra cara. També podem evitar aquest pas i acabar-lo tapat a foc molt baix, especialment si hem utilitzat una paella ampla i la preparació no és gaire gruixuda.
Abans de tallar-lo, convé deixar-lo reposar cinc minuts. Així guanya consistència i el formatge deixa de sortir completament líquid. Es pot servir amb una amanida de tomàquet, unes llesques de pa torrat o una salsa ràpida de iogurt i llimona.
El resultat sembla més elaborat del que realment és: una capa exterior daurada, un interior tendre i petites zones de formatge fos. A més, permet aprofitar restes de pollastre, pernil, ceba cuinada o espinacs. Amb una única norma —treure bé l’aigua del carbassó—, tres ingredients quotidians es converteixen en un sopar complet, econòmic i preparat en menys de mitja hora.