Poca fruita genera tanta sorpresa com el gac, un fruit tan exòtic i singular que en molts llocs es coneix com la “fruita dels déus”. El seu aspecte ja indica que no estem davant d'una cosa comuna: una esfera taronja brillant, coberta de punxes que recorda un peix globus vegetal, capaç de cridar l'atenció fins i tot abans d'obrir-la. I quan es talla, la sorpresa continua: la seva polpa ataronjada protegeix unes llavors recobertes per una membrana vermella intensíssima, gairebé lluminosa. A Instagram, el compte @girofruiteria mostra de forma clara per què tanta gent a Àsia la considera una joia nutricional. I no és per a menys: estudis del Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) asseguren que conté fins a 70 vegades més licopè que el tomàquet, a més d'una enorme quantitat de nutrients essencials. Una combinació que, juntament amb la seva història i els seus usos ancestrals, explica per què és tan valorada malgrat que encara sigui pràcticament desconeguda fora d'Àsia.
El gac, la fruita dels déus que pocs coneixen
El gac (Momordica cochinchinensis Spreng) pertany a la família de les Cucurbitàcies, la mateixa que els melons i cogombres, i el seu origen es troba en zones càlides de l'Índia, el sud de la Xina, el nord-est d'Austràlia i regions de Taiwan on les comunitats indígenes l'han utilitzat durant segles. Allà rep noms tan curiosos com “cogombre amarg espinós”, “fruita de Yin i Yang” o “fruita de tortuga de fusta”, aquesta última per la forma dura i plana de les seves llavors, que semblen petites peces tallades. Per als pobles Amis i Puyuma de Taiwan, aquesta fruita és fonamental en receptes tradicionals, mentre que al Vietnam s'utilitza per preparar un arròs glutinós festiu, servit en casaments i celebracions, a més de ser un aliment nutritiu destinat a dones que acaben de donar a llum.
El cultiu del gac requereix molta dedicació. És una enfiladissa perenne que necessita clima càlid, sòls ben drenats i cures constants. A Taiwan, els agricultors fins i tot realitzen pol·linització manual durant l'estiu i protegeixen els fruits amb bosses de malla per evitar danys d'insectes. A més, es combinen tècniques d'agricultura orgànica, com l'ús de feromones per controlar la mosca de la fruita o la poda regular per assegurar bona ventilació.
És una enfiladissa perenne que necessita clima càlid, sòls ben drenats i cures constants
Una de les característiques més fascinants del gac és que tota la planta és útil: fulles, arrels, polpa, pell i la capa vermella que envolta les llavors. El seu contingut nutricional és majoritàriament liposoluble, per la qual cosa es recomana consumir-la cuinada per a una millor absorció. Amb ella es preparen sopes, arrossos, saltejats, però també melmelades, gelats, sucs, formatges vegetals i fins i tot productes cosmètics gràcies al seu oli ric en antioxidants. Les llavors, encara que no es mengen, s'usen com a elements decoratius per les seves formes canviants.
No és exagerat dir que el gac és una fruita sorprenent per fora i per dins. Un tresor nutricional i cultural que, lentament, comença a guanyar fama més enllà d'Àsia, recordant-nos que el món vegetal encara guarda misteris deliciosos per descobrir.