Quan es parla de tàrtar, gairebé tothom imagina automàticament un plat de carn crua finament picada, amanida amb cura i servida amb aquest toc elegant que el fa inconfusible. Però els Germans Torres, sempre disposats a reptar les nostres idees preconcebudes, han demostrat en un vídeo recent d'Instagram que un tàrtar pot ser igual de sofisticat, igual de saborós i moltíssim més fàcil de preparar sense necessitat d'utilitzar ni un sol gram de carn. La seva proposta, un tàrtar de tomàquet en conserva i olives mortes, és una autèntica lliçó de creativitat gastronòmica: ingredients senzills, sabors intensos i una elaboració tan accessible que qualsevol pot portar-la a la seva taula sense complicacions. El millor de tot és que el resultat final té una textura sorprenentment semblant a la d'un tàrtar tradicional, però amb un toc mediterrani, fresc i ple de matisos.
La recepta de tàrtar més deliciosa i fàcil
El secret d'aquesta recepta comença amb un detall que marca la diferència: l'oli picant. Els xefs confiten uns quants bitxos en oli d'oliva suau durant uns minuts, aconseguint una aroma profunda i un picant amable que no domina, sinó que eleva el sabor del conjunt. Un cop fred, aquest oli es converteix en la cirereta perfecta per coronar el plat
El cor del tàrtar, però, resideix en els tomàquets secs, ben escorreguts i tallats a daus petits, que aporten aquesta barreja de dolçor i acidesa característica. A ells s'hi sumen una escalunya finament picada, les inconfusibles olives “mortes” d'Aragó amb el seu toc terrenal, una mica de farigola, un rovell d'ou per donar cremositat i un duet infal·lible de mostassa Dijon i mostassa a l'antiga. El suc de llima, la sal en escates i el pebre negre acabat de moldre acaben d'arrodonir un amaniment que ho equilibra absolutament tot.
Un cop barrejat amb suavitat, el tàrtar ja té la seva identitat pròpia: intens, aromàtic, amb una textura sucosa que enganxa des del primer mos. Per presentar-lo com manen els cànons, els Germans Torres el modelen amb un cèrcol al centre del plat, aconseguint aquest aspecte ordenat i brillant tan característic de l'alta cuina.
Aquesta recepta comença amb un detall que marca la diferència: l'oli picant
La decoració aporta frescor i contrast: una mica de cogombre adobat, unes cebes tendres picades, uns brots i un fil d'oli picant reservat. El toc final arriba amb unes escates de sal i, per descomptat, unes bones torrades cruixents per acompanyar
El resultat és un plat vegetarià, potentíssim en sabor i absolutament perfecte per sorprendre en un sopar. Una prova més que la creativitat ben aplicada pot convertir el senzill en extraordinari. Bon profit.