El Vaticà no només és sinònim de fe, art i poder, també ho és de tradició culinària, encara que aquesta dimensió sigui molt menys coneguda. Més enllà de les seves cúpules majestuoses, frescos centenaris i rituals solemnes, hi ha una història dolça que ha perdurat al llarg dels segles. Als passadissos, monestirs i cases religioses que envolten la Basílica de Sant Pere, s'amaga un llegat reboster que ha acompanyat a generacions de fidels, cardenals i papes. Un dels secrets més entranyables del Vaticà és unes postres que ha transcendit el temps i les jerarquies: la crostata de ricotta, un pastís d'origen humil, però amb una història tan rica com el seu sabor. Aquest dolç, d'aparença senzilla, amb una base cruixent i un farcit suau i delicat de formatge ricotta, no només és habitual a les cuines del Vaticà, sinó que també és un símbol de la història multicultural i religiosa que ha marcat la vida de Roma.
Les postres històriques del Vaticà
Encara que les seves arrels són a Sicília, va ser al gueto jueu de Roma on aquest pastís va trobar la seva llar definitiva. Allà, pastissers locals van començar a experimentar amb la recepta original, incorporant ingredients com a cacau, anisetta o cireres silvestres, i donant-li aquest caràcter inconfusible que avui conquereix tant fidels com turistes. La crostata que es prepara dins dels murs vaticans s'ha mantingut fidel a la versió més clàssica, aquesta que combina la suavitat de la ricotta amb el toc àcid de les cireretes silvestres.
De fet, una de les versions més estimades, la crostata di ricotta i visciole, té el seu origen en una curiosa estratègia de supervivència cultural. Al segle XVI, un decret papal prohibia als jueus vendre productes lactis, així que els pastissers del gueto van idear una manera d'ocultar el formatge dolç sota una capa fosca de massa. Així van aconseguir continuar preparant les seves postres favorites sense trencar la llei.
Aquestes postres constitueixen un símbol de supervivència cultural
Aquest llegat ha sobreviscut gràcies a llocs com Il Boccione, la fleca kosher més antiga del gueto romà, oberta des de 1815 i gestionada per la mateixa família des de la seva fundació. La seva recepta, custodiada amb zel, continua endolcint locals i visitants. Fins i tot el papa Francesc va deixar clar que el sabor també tenia un lloc important en la seva vida.
En The Vatican Cookbook, un llibre que recull les receptes preferides dels pontífexs, trobem no només crostata, sinó també referències als alajús i el dolç de llet que connecten l'últim Papa amb la seva infantesa a l'Argentina. Així, la història d'aquest pastís no és només una qüestió de tradició, sinó també d'identitat i resistència, embolicada en capes de massa, formatge i memòria.