Sí, és una setrillera, però no una qualsevol. Parlem de la setrillera Marquina, la primera dissenyada per evitar el degoteig, una cosa molt comuna en la resta dels recipients utilitzats per guardar l'oli. I sí, la va inventar un català, Rafael Marquina, el 1961. Aquest dissenyador i arquitecte va trobar la tecla que faltava perquè una setrillera fos perfecta, que no gotegés i així evitar les complicades taques d'oli. Però també va aconseguir que el seu invent fos un objecte bonic, gairebé de decoració, d'aquells que t'agrada posar a la taula, fins i tot quan tens convidats especials.
L'invent català que tots tenim a la cuina
“La forma de les setrilleres de l'època indicava clarament el que s'esperava d'elles, però la realitat deixava molt a desitjar. Aquesta última consideració em va portar a dissenyar una setrillera que, a més d'una presència digna, no necessités explicacions i complís amb l'ús previst sense inconvenients”, va comentar en el seu dia el mateix Rafael Marquina. Qui va rebre el premi Delta d'Or (ADI-FAD) al millor disseny industrial en aquell mateix any.
Xavier Pagès-Corella, músic i compositor, té un compte a Instagram on, precisament, penja contingut sobre la seva professió. Però entre partitures i curiositats de la història de la música, va penjar un post sobre aquest dissenyador català i la seva setrillera que em va cridar molt l'atenció. I és que no només em va recordar que la setrillera antigoteig era un invent català, també em va sorprendre saber que el Rafael mai va patentar el seu invent i, per això, avui la podem veure a milers de botigues i el seu disseny es copia a tot el món. Tot i que és cert que no hi va haver patent, l'arquitecte sí que va registrar un model d'utilitat (es tracta d'una protecció més breu i senzilla que una patent). És a dir, sí que va rebre una compensació econòmica, però els seus drets van acabar i aquí van començar les còpies.
Hi ha més: un objecte de desig
En el seu post, Xavier, dona una altra dada molt interessant que fa que es valori més el disseny de Rafael Marquina. La peça que hi ha a sobre, per on surt l'oli, es diu broc corb, que es podria traduir al castellà com a “pitorro” o, tècnicament: canó corbat per on surt l'oli. El més graciós de la paraula catalana és que és un palíndrom, és a dir, que es llegeix igual del dret que del revés. Una altra “perfecció” més d'aquest disseny que sembla simple, però que està ple de detalls que el fan perfecte a l'hora de complir un objectiu.
A la web de la seva filla, Nani Marquina, es ven l'original a un preu mòdic de 60,50 €. Però aquesta setrillera es pot trobar en moltes altres botigues, això sí, sense la signatura de l'autor i en materials que solen deixar molt a desitjar
Posar pegues a un disseny que compta amb premis i elogis per mig món pot sonar prepotent i considerar-se una temeritat, però… hi ha un però, i s’ha de dir: l’oli es conserva millor a les fosques. L’oliera antigoteig és perfecta per servir i amanir, no per emmagatzemar setmanes a la cuina on li pot tocar el sol directe o la llum durant hores. És millor guardar l’AOVE en vidre opac (ambre/verd) o llauna, en un lloc fresc i sense llum. Per això, si es té aquesta meravellosa oliera, és millor usar-la amb petites recàrregues. Només així tindrà el millor gust al plat, conservant les estovalles intactes.