Els oficis tradicionals ja fa anys que estan en regressió. Cada vegada hi ha menys gent que es vulgui dedicar a les feines de tota la vida: forners, llauners, pagesos o pescadors. Feines que han existit sempre perquè cobreixen necessitats bàsiques, però que les últimes dècades s'han vist cada vegada més desprestigiades. L'aparició de feines com youtuber, influenciador o tiktoker han fet que els referents dels joves passin a ser uns altres. Però què passarà el dia que ens quedem sense pagesos o que ningú es dediqui a pescar?
🦐 D'on surt el peix que trobem als restaurants? Així és la vida dels pescadors de l'Empordà
Un sector ofegat
De nord a sud, el litoral de Catalunya és ple de confraries, ports i embarcacions de pesca de tota mena. L'arrossegament és el tipus de pesca comercial més comú de tots, però també hi ha barques que es dediquen a l'encerclament, al tresmall, al palangre i a diferents tècniques d'un ofici que està en perill d'extinció. La tradició pesquera a Catalunya ve de lluny. Des de les gambes de Palamós fins als musclos del Delta, els oficis de mar formen part de la cultura gastronòmica de Catalunya. Una cultura que, si res no canvia, té els dies comptats.
Per defensar una causa, primer cal conèixer-la. I la situació del sector primari a Catalunya és més crítica del que sembla.
Conèixer l'origen dels productes que consumim és molt important; però conèixer les persones que capturen o produeixen l'aliment, ho és encara més. És molt fàcil fer bandera del producte de proximitat i dels segells de qualitat dels productes catalans, però per defensar una causa, primer cal conèixer-la. I la situació del sector primari a Catalunya és més crítica del que sembla.
L'última generació de pescadors
L'últim exemple el trobem a Palamós. L'Estrella Sur III és un dels 20 vaixells que formen part de la Confraria de Pescadors de Palamós. 20 poden semblar molts, però a Palamós, fa no tant, hi havia gairebé el doble de barques. La tripulació de l'Estrella la formen 4 pescadors: el Xavi, el Ramon, el Toni i el Jordi. El més jove de tots és el Jordi, que té 40 anys. La resta, o es pot jubilar, o podrà en els pròxims 3 o 4 anys.
I en el moment en què es jubilin, ho tenen complicat per trobar algú que els agafi el relleu. Són molt poques les persones joves que entrin a formar part de les tripulacions pesqueres. N'hi ha? Sí, perquè com a tot arreu, sempre hi ha excepcions. Però la tònica general és una altra. I si no fem que la gent jove vulgui dedicar-se a pescar, els vaixells hauran d'anar plegant i les peixateries es començaran a buidar.
Si no volem que els salmons, els alvocats i les truites precuinades substitueixin les nostres gambes, les nostres peres i els nostres fricandós, hem de prendre consciència de la magnitud de la situació que vivim. "Això ja no ho arregla ningú", afirma en Ramon. "Difícilment salvarem l'ofici", afegeix el Toni. Frases demolidores pronunciades per l'última generació de pescadors que podríem tenir a Catalunya.