La sal, aquest ingredient tan quotidià que avui veiem com una cosa simple, ha estat durant segles un símbol de riquesa, de poder i també de conflicte, i per això no és estrany que al seu voltant hagin sorgit supersticions que encara repetim sense saber gaire bé per què. Una de les més esteses és la creença que passar la sal de mà en mà dona mala sort, una frase que sentim en àpats familiars, bars i sobretaules, i que segueix viva, encara que gairebé ningú en conegui l'origen. Però aquesta superstició no apareix per casualitat ni respon a un caprici: té al darrere una història antiga, sorprenent i molt lligada a l'economia, al valor dels béns i a la necessitat d'evitar disputes en un temps en què la sal, més que un condiment, era un autèntic tresor blanc amb què es pagaven sous i es tancaven acords.
Per què diuen que dona mala sort passar la sal de mà en mà
Segons explica el creador de contingut @teotinivellicontenido a Instagram, aquesta superstició es remunta directament a l'Antiga Roma, un lloc on la sal tenia un valor extraordinari perquè servia per conservar aliments, adobar pells i mantenir reserves durant mesos. No era simplement un producte de cuina: era un recurs estratègic. De fet, els romans pagaven part dels sous als seus treballadors en sal, i d'aquí prové la paraula “salari”, una empremta lingüística que encara fem servir sense pensar en el seu origen. Com que la sal es lliurava en bosses o recipients, existia un risc: si el contenidor es trencava durant l'intercanvi, la sal s'escampava i ja no era possible determinar quant pertanyia a una persona i quant a una altra. Aquest detall aparentment simple provocava tensions, discussions i, de vegades, enfrontaments greus, perquè ningú estava disposat a perdre ni un gram d'allò que equivalia a diners.
Per evitar aquestes baralles, els romans van desenvolupar un costum molt pràctic: col·locar la sal sobre una superfície, taula, pedra o taulell, perquè l'altra persona la recollís sense contacte directe. Així no hi havia perill que el recipient es trenqués en ple lliurament. Aquesta manera de passar la sal es va convertir a poc a poc en una norma social i, amb el temps, en una regla gairebé sagrada. A través de generacions, el gest es va transformar en superstició: mai passar la sal de mà en mà per evitar la mala sort, que en realitat era mala sort econòmica.
El que va començar com una norma social es va acabar convertint en una regla gairebé sagrada
Curiosament, aquesta tradició ha sobreviscut intacta fins a les nostres cuines modernes, on la sal ja no es paga com un salari ni és una moneda preuada, però la seva càrrega simbòlica continua resistint. Avui, quan algú et diu que no li passis la sal directament, en realitat està repetint un eco antiquíssim que va néixer de la por de perdre riquesa i del desig d'evitar conflictes. Una superstició que, encara que ara soni pintoresca, continua recordant-nos que fins i tot els gestos més petits amaguen històries molt més profundes del que semblen.