A casa nostra tenim institucions com Cristianisme i Justícia, o Cristianisme i Cultura (Fundació Joan Maragall), però explícitament no existeix la fundació Cristianisme i Política. Per què? Potser perquè algú pensa com Jacques Ellul (1912–1994), l’intel·lectual francès holístic (filòsof, historiador del dret, sociòleg, teòleg protestant, anarquista cristià) que defensava que “no hi ha una doctrina política o una teoria política específicament cristianes”. Per a Ellul, no hi ha una ètica cristiana única, fixada una vegada per totes i que mantingui sempre el mateix contingut. Això és molt més accentuat pel que fa a la política, ja que, si hi ha un ensenyament ètic explícit a la Bíblia, no és el mateix per a la política. La Bíblia sí que dissenya un horitzó ètic, però no una encarnació política uniforme.
Jacques Ellul defensava que “no hi ha una doctrina política o una teoria política específicament cristianes”
El filòsof defensa que “és impossible extreure una política de la Sagrada Escriptura”. Tot depèn de matisos, i no n’hi ha un de sol. Així, s'ha pogut demostrar la monarquia (a partir de la sobirania de Déu), l'aristocràcia (a partir de l'elecció), la democràcia (a partir de la universalitat del missatge), el capitalisme (a partir de la salvació individual) o el socialisme (a partir de la justícia). I també la revolució (a partir de l'esperança), com antigament el conservadorisme (a partir de l'ordre volgut per Déu). En tot això, ens diria Ellul, “no hi ha res d'específicament cristià”. Són interpretacions històriques. Per això no es pot ni plantejar la qüestió "cristianisme i política" —perquè no hi ha una relació doctrinal—, ni fundar un partit polític o un sindicat cristià. Hem tingut partits, sindicats i confusions diverses, però cap ha triomfat.
Ellul havia llegit molt Karl Marx i la Bíblia, i en la seva obra cabdal, La technique ou l'enjeu du siècle (The Technological Society, 1954), Ellul argumenta que la tècnica ha esdevingut un sistema autònom i la força dominant de la societat. Denuncia que la societat moderna ha perdut la seva capacitat de judici crític i reflexió moral davant l'impuls del "progrés" i la inèrcia de la tècnica, convertint-la en un nou fetitxe. Ellul és molt admirat pels defensors de l’ecologia política.
Va ser professor d'Història de les Institucions i Sociologia a la Universitat de Bordeus i a l'Institut d'Estudis Polítics de Bordeus (IEP). També va ser un membre actiu de la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Tornar-lo a llegir ressitua la temptació dels partits polítics a enarborar les banderes del cristianisme i ens posa en guàrdia davant de fanatismes que pretenen fer passar per única la seva versió evangèlica. No hi ha una sola manera de votar per a un cristià, ni una sola manera de declinar el seu pensament (gràcies a Déu).