La part blanca de la síndria acostuma a acabar directament a les escombraries, però és perfectament comestible i pot tenir molt més joc a la cuina del que sembla. Té una textura ferma, cruixent i refrescant, amb un gust molt més neutre que la polpa vermella, i això fa que es pugui utilitzar gairebé com si fos cogombre. A més, aprofitar-la és una manera senzilla de reduir el malbaratament alimentari i treure més partit d’una fruita que a l’estiu consumim constantment.
D'una síndria se'n pot aprofitar gairebé tot
Ratlla-la en amanides com si fos cogombre
Una de les formes més fàcils d’aprofitar la part blanca és ratllar-la ben fina i afegir-la a una amanida. Abans, només cal retirar la pell verda exterior amb un pelador o un ganivet i quedar-se amb la zona blanca. Ratllada, aporta una textura fresca i lleugerament cruixent que combina molt bé amb tomàquet, formatge feta, ceba tendra, menta, olives o llegums.
També es pot tallar a làmines molt primes i amanir amb oli d’oliva, suc de llimona, sal i pebre. El seu sabor discret absorbeix molt bé els condiments, de manera que funciona especialment bé en plats freds. Si es deixa reposar uns minuts amb la vinagreta, la textura es torna una mica més tendra sense perdre del tot el cruixent. Una altra opció molt pràctica és triturar-la dins d’un gaspatxo. La part blanca aporta aigua, frescor i cos sense afegir gaire dolçor, cosa que permet equilibrar tomàquet, pebrot, cogombre i vinagre. Es pot substituir una part del cogombre tradicional per síndria blanca i ajustar al final la sal i l’acidesa segons el gust.
Batuts, envinagrats i altres maneres d’aprofitar-la
En batuts també funciona sorprenentment bé. Triturada amb llimona, unes fulles de menta i una mica de gel, dona una beguda molt refrescant. Com que no és especialment dolça, es pot combinar amb poma, pinya, maduixa o la mateixa polpa vermella de la síndria per donar-hi més sabor sense perdre lleugeresa. També és una bona base per a plats amb contrast, perquè aguanta bé ingredients intensos sense desaparèixer. Amb iogurt, tahina, cítrics o formatges salats funciona especialment bé, i fins i tot es pot saltejar breument si es busca una textura més tova. L’important és retirar sempre la pell verda exterior, que és dura.
Potser l’ús més interessant és envinagrar-la. Tallada a bastonets o daus i coberta amb una barreja de vinagre, aigua, sal i una mica de sucre, es transforma en un aperitiu semblant a un cogombret. S’hi poden afegir grans de pebre, mostassa, anet, llorer o bitxo. Després d’unes hores a la nevera ja agafa sabor, encara que l’endemà és molt més bona.
La part blanca de la síndria, per tant, no és una deixalla. La seva textura neutra permet portar-la cap a preparacions salades, àcides o fresques sense competir amb la resta d’ingredients. Ratllada, triturada, batuda o envinagrada, és una manera intel·ligent d’aprofitar tota la fruita. La pròxima vegada que tallis una síndria, abans de llençar aquesta franja blanca, pensa que tens davant un ingredient que pot acabar en una amanida, un gaspatxo, un batut o un pot d’envinagrats.