Els plats preparats s'han convertit en un recurs habitual en moltes cuines. Manca de temps, jornades llargues o simplement comoditat fan que cada cop més persones recorrin a solucions llestes per consumir. Però, són tots iguals? En un vídeo compartit a Instagram, Pablo Ojeda, expert en nutrició, analitza en un programa de televisió alguns dels productes preparats més coneguts del supermercat i deixa diverses claus senzilles per aprendre a triar millor en cas que vulguem comprar un plat preparat.
Claus per escollir un plat preparat saludable segons un nutricionista
La primera pista és clara i fàcil d'aplicar: que el producte tingui menys de cinc ingredients i que reconeguem tots els noms que apareixen a l'etiqueta. Aquest consell, aparentment simple, pot marcar una gran diferència. Quan una llista d'ingredients és curta i comprensible, sol indicar que l'aliment està menys manipulat. En canvi, si apareixen nombrosos additius, potenciadors del gust o termes difícils d'identificar, probablement estem davant d'un producte més ultraprocessat.
Ojeda insisteix també en una idea important: no tot el processat és necessàriament dolent. Existeix una diferència clara entre un aliment processat i un ultraprocessat. Un producte pot estar envasat o haver passat per algun tractament industrial i seguir sent una opció raonable des del punt de vista nutricional. El problema apareix quan s'afegeixen grans quantitats de greixos de baixa qualitat, sucres, sal o additius per millorar textura i sabor.
Durant el seu repàs, el nutricionista assenyala alguns exemples que considera bones alternatives dins de la categoria de plats preparats. Entre les seves opcions “top” esmenta la truita de patates envasada, el pollastre ja cuinat o els vasets d'arròs. Són productes que, revisant bé la seva composició, poden encaixar en una alimentació equilibrada si mantenen ingredients bàsics i recognoscibles. En aquests casos, el processat facilita la vida sense comprometre necessàriament la qualitat nutricional.
A l'altre costat de la balança, Ojeda col·loca plats com les paelles preparades, la lasanya industrial o l'ensaladilla envasada. No significa que estiguin prohibits, però sí que solen contenir més ingredients afegits, salses riques en greixos refinats o quantitats elevades de sal. Per això recomana que, si es consumeixen, sigui de forma ocasional i no com a base habitual de la dieta.
El problema apareix quan s'afegeixen grans quantitats de greixos de baixa qualitat, sucres, sal o additius
La clau, segons explica, és desenvolupar una mirada crítica davant les etiquetes. No n'hi ha prou amb deixar-se portar per reclams com ara “casolà”, “tradicional” o “natural”. El que és realment important és revisar la llista d'ingredients i entendre què estem comprant. De vegades, dos productes aparentment similars poden diferir molt en la seva composició.
Elegir un plat preparat saludable no és qüestió d'eliminar aquesta categoria de la dieta, sinó de saber seleccionar amb criteri. Aplicar regles senzilles com menys de cinc ingredients i noms reconeixibles, prioritzar opcions amb matèries primeres bàsiques i reservar les més elaborades per a moments puntuals pot marcar la diferència. Perquè menjar pràctic no ha de ser sinònim de menjar pitjor, sempre que sapiguem què estem posant al carretó.