Durant segles, la lluna ha estat assenyalada com un astre amb poder sobre els cicles naturals, des de les marees fins al comportament dels animals. Tot i això, poques vegades s'havia demostrat de forma científica que la seva influència pogués estendre's també a una cosa tan quotidiana com els ous de gallina. Un estudi recent de la Universitat de Cuenca, realitzat per Santiago Xavier Sinchi Yumbla i Fernando Javier Sisalima Pachar, ha posat a prova aquesta antiga creença popular i ha trobat resultats tan sorprenents com sòlids: les fases de la lluna afecten les característiques morfològiques dels ous.
Ous sota l'encís lunar
El treball, titulat Característiques morfològiques d'ous de gallina per a consum en quatre moments del cicle lunar, va analitzar com canvien les propietats físiques dels ous, des del seu pes i mida fins al gruix de la closca o la proporció entre rovell i clara al llarg del cicle lunar. Per a fer-ho, els investigadors van dividir el mes en quatre fases: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant, i van prendre mostres representatives de cada una. Posteriorment, van avaluar múltiples paràmetres amb mètodes de laboratori i eines estadístiques de precisió, aplicant anàlisis de variància i models lineals generals per a determinar si les diferències observades eren realment significatives.
El treball va analitzar com canvien les propietats físiques dels ous
Els resultats no deixen lloc a dubtes. El cicle lunar exerceix un efecte real i mesurable sobre el desenvolupament dels ous. En particular, les fases de lluna nova i quart minvant van mostrar els valors més alts en gairebé totes les variables analitzades: pes de l'ou, longitud, amplada, gruix i pes de la closca, així com la mida i el pes del rovell i l'albúmina. Per contra, durant la lluna plena i el quart creixent, els ous van tendir a ser més lleugers i amb proporcions diferents entre els seus components interns.
Aquest patró suggereix que la llum lunar o les variacions energètiques del cicle podrien tenir un impacte fisiològic directe en les aus ponedores, modificant processos relacionats amb la formació de l'ou. És a dir, no només canvia el comportament dels animals, com ja se sabia en espècies marines o mamífers, sinó també la composició física dels aliments que produeixen. El més interessant és que, tot i que els ous de lluna nova i quart minvant van ser més grans i pesants, la seva qualitat general no es va veure afectada: els índexs que mesuren la qualitat de l'albúmina (com l'índex Haugh) i la qualitat global es van mantenir estables en totes les fases.
La investigació conclou que la lluna sí que influeix en la morfologia dels ous de gallina, però no en la seva qualitat alimentària. És a dir, la mida i el gruix de la closca poden variar segons la fase lunar, però la frescor i les propietats nutricionals romanen constants. Una troballa fascinant que uneix tradició i ciència, i que demostra que fins i tot en la producció avícola moderna, els ritmes naturals del cosmos continuen deixant-hi la seva empremta. Perquè, pel que sembla, els ous també tenen la seva fase lunar.