El futur de la nostra alimentació podria canviar molt més ràpid del que imaginem. Diversos informes internacionals adverteixen d'un possible “apocalipsi alimentari” en les pròximes dècades a causa de l'impacte del canvi climàtic, la degradació del sòl i la pèrdua de biodiversitat. Segons l'ONU, alguns productes que avui formen part habitual de la nostra dieta podrien desaparèixer o transformar-se radicalment abans de 2050. Entre ells es troben aliments tan quotidians com el cafè, el cacau, la mel o el plàtan, però també un d'especialment simbòlic en països mediterranis: el vi, un element profundament lligat a la cultura gastronòmica i social.
El vi podria deixar de formar part de la dieta
El principal motiu darrere d'aquest escenari és l'augment progressiu de les temperatures i l'alteració dels cicles climàtics. Aquests canvis afecten directament els cultius, reduint la seva productivitat i augmentant la seva vulnerabilitat davant de plagues, sequeres o fenòmens extrems. En el cas del vi, la vinya és especialment sensible a les variacions climàtiques, ja que necessita condicions molt específiques de temperatura, humitat i estacionalitat per produir raïm de qualitat. Si aquestes condicions desapareixen en determinades regions, el cultiu podria esdevenir inviable o traslladar-se a noves zones geogràfiques.
El cafè és un altre dels aliments que preocupa especialment els experts. El seu cultiu depèn d'ecosistemes molt concrets, principalment en zones tropicals de muntanya. L'augment de les temperatures està reduint el territori apte per a la seva producció, cosa que podria provocar una caiguda dràstica de l'oferta mundial i un encariment progressiu del producte. Una cosa similar passa amb el cacau, base de la xocolata, la producció del qual està amenaçada per l'estrès hídric i les malalties que afecten les plantacions.
El plàtan també figura entre els aliments en risc, sobretot per la propagació de fongs que ataquen les varietats comercials més esteses. La manca de diversitat genètica en aquests cultius els fa especialment vulnerables, ja que una sola malaltia pot arrasar grans extensions de producció en poc temps. En el cas de la mel, el problema està relacionat amb la desaparició de les abelles, fonamentals per a la pol·linització i l'equilibri dels ecosistemes agrícoles.
Els experts assenyalen que aquests riscos no impliquen necessàriament la desaparició total dels aliments, sinó canvis profunds en la seva disponibilitat, preu i característiques. En molts casos, podrien desenvolupar-se varietats més resistents o traslladar-se els cultius a noves regions, però això suposaria una transformació radical dels sistemes alimentaris actuals i dels hàbits de consum.
Aquests riscos no impliquen necessàriament la desaparició total dels aliments
Davant aquest escenari, l'ONU insisteix en la necessitat d'adoptar mesures urgents per protegir el medi ambient i garantir la seguretat alimentària futura. Reduir les emissions, fomentar l'agricultura sostenible i protegir la biodiversitat són accions clau per evitar que aquests aliments desapareguin de les nostres taules. El missatge és clar: el futur del que mengem dependrà en gran mesura de les decisions que prenguem avui.