Les llaminadures tenen mala fama, i en molts casos amb raó. Moltes de les que es compren al supermercat porten molt sucre, colorants, aromes artificials i tenen poc interès nutricional. Però això no vol dir que qualsevol dolç amb textura de llaminadura hagi de ser necessàriament una mala opció. Quan es fan a casa, amb fruita real i ingredients senzills, poden convertir-se en una alternativa molt més interessant. Aquestes llaminadures de nabius, gingebre, llima i mel són un bon exemple: tenen gust dolç, una textura agradable i es preparen sense complicacions.
Fer llaminadures a casa és una opció sana i molt interessant
Els nabius i el gingebre donen sabor de veritat
La base de la recepta són 150 grams de nabius naturals, el suc de mitja llima, una cullerada sopera de mel, 150 mil·lilitres d’aigua, un trosset de gingebre fresc i cinc fulles de gelatina. Amb aquests ingredients s’aconsegueix una llaminadura casolana molt diferent de les industrials, perquè el gust no ve d’un aroma artificial, sinó de la fruita i de l’acidesa de la llima. Els nabius aporten color, sabor i un punt naturalment dolç i àcid. La llima ajuda a fer que el conjunt sigui més fresc i menys pla. La mel dona dolçor i arrodoneix la barreja, mentre que el gingebre aporta un toc lleugerament picant i aromàtic que fa que la recepta tingui més personalitat.
El primer pas és posar els nabius, el suc de llima, la mel, l’aigua i el gingebre en un processador o batedora. S’ha de triturar bé fins a obtenir una barreja fina. Després convé passar-la per un colador per retirar pells i possibles restes, de manera que la textura final sigui més agradable. A continuació, aquesta barreja es posa a escalfar, però sense deixar que arribi a bullir. Aquest punt és important perquè no cal coure-la fort; només interessa que agafi temperatura per poder integrar-hi bé la gelatina.
La gelatina és la clau de la textura
Mentre la barreja s’escalfa, les fulles de gelatina s’han de posar en aigua freda perquè s’hidratin. Quan ja estan toves, s’escorren i s’afegeixen a la preparació calenta. Cal remenar bé fins que quedin completament dissoltes.
Un cop la gelatina està integrada, només queda abocar la barreja en motlles. Si no tens motlles de gominola, no passa res. Es pot fer servir un recipient rectangular o quadrat, millor si permet deixar una capa d’un centímetre aproximadament. Quan hagi solidificat, es talla amb un ganivet en porcions petites. Després cal deixar-les refredar fins que agafin cos. A la nevera quedaran més fermes i seran molt més agradables de menjar. Si es vol una textura encara més compacta, es pot reduir una mica l’aigua o afegir una fulla extra de gelatina.
Així doncs, aquestes llaminadures casolanes demostren que un dolç també pot tenir una altra cara. No són una fruita sencera ni cal menjar-ne sense límit, però sí que són una alternativa molt millor que moltes llaminadures industrials. Amb nabius, gingebre, llima i mel, tens un mos dolç, fresc i fàcil de preparar que ve molt de gust quan vols cuidar-te sense renunciar del tot al plaer.
