Hi ha receptes que semblen modernes fins que descobrim que fa segles que formen part de la cuina catalana. Les resoles en són un bon exemple: petites porcions de massa fregida elaborades amb pasta de blat llevada, ou i formatge ratllat que, un cop cuites, s’arrebossen amb sucre i es mengen calentes. Visualment poden recordar un pancake o una coca petita, però la seva història és molt més antiga. De fet, aquesta preparació apareix en diversos manuscrits catalans medievals i també en receptaris europeus de l’edat mitjana, cosa que demostra que ja aleshores existia el gust per les masses fregides, tendres per dins i daurades per fora.
Una recepta que podria semblar moderna però amb segles d'història al darrera
Una recepta que ja apareix als manuscrits medievals
Les resoles apareixen documentades en obres com el Sent Soví, el Llibre de totes maneres de potatges o el D’Aparellar de menjar. Tot i això, el mot no sempre descriu exactament la mateixa preparació. En alguns textos fa referència a masses fregides, mentre que en d’altres pot designar farciments o elaboracions amb menuts, fetge, herbes o altres ingredients.
@carles_larriba Les resoles són una petita joia de la cuina medieval catalana: una barreja de pasta, ous i formatge que ens parla d’una cuina senzilla però plena de tècnica i sabor. Aquesta recepta apareix al Llibre de Sent Soví, un dels receptaris més antics d’Europa (segle XIV), clau per entendre com menjàvem i cuinàvem a casa nostra fa més de 600 anys. El Sent Soví no és només un llibre de receptes: és un testimoni viu de la nostra identitat culinària, amb tècniques, ingredients i maneres de fer que encara avui ressonen a la cuina catalana. Plats com les resoles ens mostren una cuina que aprofitava el que tenia, amb creativitat i equilibri. Resoles: “Si vols fer resoles de pasta e d’ous, hages greix de porc que sia bell e net, e mit en una bella paella ben neta. Aprés hages pasta llevada de forment e destrempa-ho ab un ou per resola en un morter. E quan serà ben destrempat, hages formatge ratllat en guisa que sia espès. Enaprés mit-ne en una paella, entrò a quatre lloses, e la un ou en la paella, e el foc que sia poc, e lleva-l’n adés adés, e gira-les a cap d’una peça; e tin-les-hi un poc, a poc foc, entrò sien cuites. Aprés trau-les d’aquí e posa-les en bell tallador, e mit-hi molt sucre dessús e dejús. E dóna-les hom com pus cald pot a la darrera del menjar, per formatge.” Si vols saber més sobre la història de la gastronomia catalana, segueix-me també a YouTube #català #catalunya #gastronomia #tradició #resoles
♬ so original - carles_larriba
Aquesta varietat explica que sigui difícil parlar d’una única resola medieval. Hi havia versions fetes amb pasta i ou, d’altres amb fetge i fins i tot preparacions d’herbes fresques barrejades amb farina i aigua. També existeixen paral·lelismes en receptaris europeus, on apareixen elaboracions similars fregides. Això indica que la tècnica era força habitual i que cada territori l’adaptava als ingredients disponibles i als costums culinaris del moment.
Per recuperar-ne una versió semblant a la descrita en els receptaris catalans, es pot preparar una massa de pa fermentada i barrejar-la després amb ou i formatge. Per fer-ne unes quantes calen 250 grams de farina, 165 grams d’aigua, 2,5 grams de llevat fresc, tres ous, 100 grams de formatge curat, oli d’oliva i sucre per acabar. La combinació pot sorprendre, sobretot per la presència simultània de formatge i sucre, però precisament aquest contrast és una de les gràcies de la recepta.
Així es poden preparar les ressoles a casa
Primer cal dissoldre el llevat en l’aigua i incorporar-hi la farina. Es barreja durant un parell de minuts, es deixa reposar cinc minuts i després es pasta durant tres o quatre minuts més. La massa es tapa i es deixa fermentar aproximadament una hora i mitja, fins que hagi guanyat volum i tingui una textura més esponjosa.
A banda, es baten els ous i s’hi incorpora el formatge curat ratllat ben fi. Després s’hi afegeix la massa fermentada i es barreja tot amb les mans fins a aconseguir una preparació uniforme. La textura serà més tova que una massa de pa convencional, cosa que permetrà agafar-ne porcions fàcilment amb una cullera.
Finalment, s’escalfa una paella a foc mitjà amb una capa fina d’oli d’oliva. S’hi posen porcions d’uns 40 grams i es couen aproximadament quatre o cinc minuts per cada costat. Quan estiguin ben daurades, es retiren, es deixen uns instants sobre paper absorbent i s’arrebossen amb sucre. El millor moment per menjar aquestes resoles medievals és quan encara són calentes, amb l’exterior daurat i l’interior tendre. Una recepta antiga, poc coneguda i sorprenentment fàcil de recuperar avui a casa.