Avui posem rumb al Bages, una comarca de llarga tradició vitivinícola i terra de la Denominació d’Origen Pla de Bages, per descobrir un dels seus restaurants de més anomenada: Cal Miliu, a Rajadell.
Però abans, fem una mica d’història: Cal Miliu va obrir les portes l’any 1975 com a bar de carretera de la mà dels pares del Marc Santamaria, que actualment dirigeix el negoci amb mà destra juntament amb la seva esposa. És, sens dubte, un d’aquells restaurants familiars que tant ens agraden, on els fogons sempre són encesos i les olles i cassoles no paren de fer xup-xup, impregnant cada racó del local d’aquelles aromes que ens retornen a la infantesa. Conegut per la seva cuina catalana i tradicional, és també un dels temples dels esmorzars de forquilla. De fet, cal dir que el juliol passat va guanyar el premi al millor esmorzar de forquilla en els primers premis atorgats per La Gourmeteria.
La constància i el bon saber fer dels pares del Marc van fer que, en poc temps, Cal Miliu es convertís en un lloc de referència a tota la comarca gràcies a la seva cuina tradicional catalana. El local, amb la nova carretera, va ampliar les seves estances i ara, a banda del menjador original, on encara serveixen els esmorzars de forquilla, tenen també una sala més gran i preparada per als migdies on fins i tot poden fer celebracions, si s'escau. Val a dir que durant la setmana serveixen un menú imbatible, però si ho prefereixes pots menjar a la carta, com vaig fer jo, i així tastar el màxim de plats, perquè realment val molt la pena deixar-se sorprendre pel Marc aprofitant els plats de temporada, però també les elaboracions més demanades, com les patates emmascarades o la cua de bou.
Si la temporada de bolets és bona, sempre tenen els ceps saltats amb tòfona o les murgues farcides amb salsa de ceps, així com rovellons, camagrocs o rossinyols saltats amb all i julivert.
Però anem per feina, porto una gana de Déu i en Marc m’ho veu a la cara. Així que m’assec i m’omple la copa d’El Sagal de Collbaix, un vi negre ecològic de la DO Pla de Bages, com ha de ser.
Cal Miliu manté viu l’esperit dels restaurants familiars, amb els fogons sempre encesos, esmorzars de forquilla, molt xup-xup i aquell tracte proper que et fa sentir com a casa
Els entrants no triguen a arribar; així, desfilen uns calamars a la romana difícils de trobar a la costa per la seva frescor, una amanida de tomàquet del Bages amb aquell sabor que tenen els tomàquets acabats de collir i un bon plat de capipota.
Els fesolets negres amb ceba confitada i botifarra que habitualment acompanyen les famoses patates emmascarades —no pas avui, que vaig per feina; les deixaré per una altra visita— mereixen per si sols una visita dedicada.
El fesol negre és un fesol autòcton molt apreciat per les seves qualitats culinàries que podem trobar al Solsonès, el Bages i l’Alt Urgell. La seva textura i sabor el fan únic, i un cop cuit queda molt tendre i cremós, amb una pell fina i un sabor suau, però intens, amb un gust característic de llegum de muntanya i una certa dolçor que el converteixen en una autèntica meravella —si estan ben cuinats, és clar, i a Cal Miliu els cuinen amb una cura infinita.
Tanco la part salada amb uns peus de porc guisats amb murgues i rossinyols que tenen les tres coses que han de tenir: melositat, una salsa ben lligada i sabor profund. Personalment, el punt ideal és quan la pell és untuosa, la carn es desprèn de l’os sense resistència i la salsa queda enganxada al peu, però sense resultar pesada ni greixosa.
Amb el gelat amb maduixes tanco un àpat per recordar i m’acomiado del Marc i la seva esposa fins a la pròxima visita, content d’haver compartit taula amb ells i sentir-me com a casa. Ah, i no oblideu tastar l'oli de proximitat fet de manera tradicional al Molí d’Oli de Rajadell.