Quan pensem en la cuina d’un convent, el més habitual és imaginar-hi massapans, polvorons, melmelades o els tradicionals dolços elaborats per les religioses. Però al cor del barri del Realejo, a Granada, unes monges carmelites han decidit trencar completament amb aquesta imatge. Al Monestir de les Carmelites, fundat fa més de cinc segles, continuen preparant rebosteria tradicional, però han incorporat una especialitat molt més inesperada: sushi fet per les mateixes monges i venut per encàrrec a través del torn del convent. Una iniciativa que va néixer per necessitat econòmica i que ha acabat convertint-se en tot un fenomen gastronòmic.
Un sushi fet per les monges d'un convent
Del dolç tradicional al sushi i les gyozes
La iniciativa té molt a veure amb la composició de la comunitat. Diverses de les religioses són originàries de Filipines i van aportar els seus coneixements de cuina asiàtica quan el convent buscava noves maneres d’obtenir ingressos. La rebosteria continuava funcionant, però tenia un problema evident: bona part de les vendes es concentraven en moments molt concrets de l’any, especialment durant Nadal. Incorporar plats salats els permetia treballar durant molts més mesos.
Així va néixer La Cocina de Mucar, una proposta que va molt més enllà del sushi. De les cuines del convent també en surten gyozes, noodles, fideos xinesos, pollastre fregit, shaomai i diferents guisats filipins. Fins i tot preparen especialitats com el sotanghon, una sopa filipina de fideus amb pollastre, o el humba, un guisat de porc. El resultat és probablement una de les cartes més inesperades que es poden trobar darrere de les parets d’un convent.
El sistema de venda manté, això sí, bona part de l’essència conventual. Els clients poden fer la comanda i després recollir-la al mateix monestir, situat al carrer Monjas del Carmen, al Realejo granadí. Una part dels plats es lliuren a través del tradicional torn que separa les monges de clausura de l’exterior. Aquesta combinació entre clausura, receptes asiàtiques i venda per encàrrec és precisament el que ha convertit la iniciativa en un reclam.
Una idea nascuda per mantenir viu el convent
Darrere de la curiositat gastronòmica hi havia una necessitat molt concreta. Les religioses havien d’afrontar les despeses quotidianes del monestir amb uns ingressos limitats, mentre que mantenir un edifici històric comporta costos de llum, aigua, alimentació i conservació. La priora, sor María Dolores, explicava que calia trobar alternatives perquè els productes tradicionals ja no eren suficients per sostenir totes aquestes despeses.
La resposta dels clients va transformar aquella solució en un petit fenomen. El sushi de les carmelites va començar a circular per xarxes socials i alguns vídeos sobre l’experiència van superar el milió de visualitzacions. La història va atreure curiosos fins al convent i va donar visibilitat a una fórmula molt poc habitual.
Les Carmelites de Granada no han abandonat els mantecados, les confitures o els licors que elaboraven tradicionalment. Simplement han entès que la supervivència també exigeix adaptar-se. I ho han fet d’una manera difícil d’imaginar: avui, darrere del torn d’un convent amb més de cinc segles d’història, també es poden recollir safates de sushi acabades de preparar.