Obrir un paquet d'espaguetis és un d'aquells gestos automàtics de cuina que gairebé ningú es qüestiona, però que diuen molt de com ens relacionem amb el rebost i amb els petits problemes quotidians de la llar. Durant anys hem assumit que l'única manera lògica d'accedir a aquesta pasta allargada i rebel era trencar l'embolcall per la part superior, com si es tractés d'un paquet d'arròs o de llegums. Tanmateix, n'hi ha prou amb aturar-se un moment i observar el caos que es genera després per entendre que potser hem estat tota la vida fent-ho malament, acumulant paquets deformes, oberts de manera irregular i difícils de tancar, ocupant més espai del necessari i complicant-nos una cosa tan senzilla com guardar menjar.
La millor manera d'obrir i guardar els espaguetis
El problema dels espaguetis no és només com s'obren, sinó com conviuen al rebost amb la resta d'aliments. Són llargs, estrets, rígids i poc flexibles, una combinació poc amigable per a prestatgeries pensades per a paquets més compactes. Això fa que sobresurten, es dobleguin o quedin mal col·locats, creant aquest desordre silenciós que tots hem patit alguna vegada. A això s'hi suma que, un cop obert el paquet per dalt, treure la quantitat justa de pasta es converteix en un petit exercici de paciència, amb espaguetis que es desparramen o es trenquen sense voler.
Curiosament, la solució no és nova ni sofisticada, però sí inesperada. En lloc d'obrir el paquet per la part superior, com dicta el costum, el més pràctic és fer-ho al llarg, seguint la forma natural del producte. N'hi ha prou amb tombar el paquet, fer un petit tall en un dels extrems i lliscar-lo acuradament fins a l'altre. El resultat és un accés molt més net, còmode i lògic, que respecta la longitud de la pasta i facilita la seva manipulació diària.
Aquest gest tan simple canvia per complet l'experiència. En obrir el paquet d'aquesta manera, els espaguetis es poden agafar amb la mà de forma precisa, sense que s'escapin ni es trenquin, i el tancament posterior es torna sorprenentment fàcil. Una goma, un tros de cinta o fins i tot el propi plec de l'envàs son suficients per mantenir-los protegits i ordenats. A més, el paquet queda més pla, més estable i molt més amigable amb el rebost, ocupant menys espai i evitant aquest efecte de bony incòmode que tots coneixem.
A Itàlia la pasta forma part del dia a dia
No és casualitat que aquesta forma d'obrir els espaguetis sigui habitual a Itàlia, on la pasta forma part del dia a dia i on la funcionalitat a la cuina s'aprèn gairebé per osmosi. Allà, el rebost mana, i els gestos s'afinen amb l'ús. Adoptar aquest petit truc no només millora l'ordre, sinó que també introdueix una forma més conscient i eficient de cuinar, demostrant que de vegades els grans canvis comencen per alguna cosa tan simple com tallar un paquet per on mai se t'hauria ocorregut.
