La cuina tradicional, en qualsevol país, inclou tant receptes salades com receptes dolces. De vegades ens quedem només amb els plats salats, però una gastronomia no seria el mateix sense els seus dolços típics. El xuixo, la coca de llardons, la crema catalana o els bunyols de vent són alguns exemples de postres tradicionals de la cuina catalana. Postres que, gairebé sempre, s'elaboren amb mantega, sucre, farina i ou com a ingredients bàsics. Doncs resulta que als Pirineus hi ha una recepta dolça tradicional que s'elabora amb 100 ous i que, un cop cuita, pot durar fins a un any en bon estat si es conserva adequadament. Aquest és el kebab dolç de muntanya anomenat 'roca dels Pirineus'.
Unes postres (a)típiques
Aquestes són unes postres que segurament no coneixies. D'entrada perquè gairebé ja no les elabora ningú. Però a més, es tracta d'unes postres típiques de la cara nord dels Pirineus; a tocar de la Vall d'Aran, però a la part francesa de la serralada. Una diferència important que fa que aquest plat no sigui típic a Catalunya, sinó que comparteixi més similituds amb la cultura gastronòmica de França. Per descobrir com s'elabora, l'etnògraf i documentalista Eugenio Monesma, a qui vam entrevistar fa uns mesos en aquesta secció, explica pas a pas com es cuina la 'roca dels Pirineus' seguint la recepta de la Georgette, una cuinera francesa que l'elabora a la manera tradicional.
La cocció d'aquestes postres requereix tres hores i aproximadament dos sacs de llenya
Per elaborar aquestes postres, la Georgette separa els rovells de les clares d'un centenar d'ous. D'una banda, barreja els rovells amb tres quilos de sucre i dos quilos i mig de mantega diluïda. D'altra banda, munta les clares i les integra a la mescla de rovells, sucre i mantega. A continuació, la Georgette afegeix tres quilos de farina a la mescla, i quan la té ben integrada, hi dilueix un litre de rom per donar-li el sabor característic a les postres.
Cocció lenta a la llar de foc
La cocció d'aquestes postres requereix tres hores i aproximadament dos sacs de llenya. Un con de fusta d'olivera o de cedre serveix de motlle per cuinar la pasta. La Georgette embolica el motlle amb paper de forn, el fixa amb una mica de corda fina i l'unta amb mantega abans de posar-lo a la vora del foc. Col·loca una safata sota el motlle i, amb l'ajuda d'un motor elèctric, fa girar el motlle i comença a tirar la pasta líquida per sobre. Abans de l'existència dels motors elèctrics, però, el motlle s'havia de fer girar a mà a una velocitat constant. La pasta que no s'adhereix al motlle cau a la safata i la Georgette la torna a tirar per sobre el con. D'aquesta manera, amb paciència i tècnica, la pasta es va solidificant fins que s'acaba coent tota. Quan tot el con és cuit, només queda acabar-lo de torrar amb un parell de voltes més i, al cap de mitja hora, quan la pasta s'ha refredat, ja es pot desemmotllar.