Hi ha receptes que no només es cuinen, també se celebren. Jordi Roca ha preparat uns macarrons pensats per gaudir-los amb alegria, música i molt de gust, inspirats en La Pegatina. No són uns macarrons clàssics ni una carbonara tradicional, sinó una versió festiva, abundant i molt divertida, amb carn, cansalada, verdures, beixamel, formatge i un toc picant que canvia completament la recepta. Una “carbonara pegatina” feta per compartir, cantar mentre es cuina i portar a taula un plat d’aquells que no passen desapercebuts.
Reinventar la carbonara amb èxit no és gens senzill
Una salsa potent, amb carn, cansalada i chipotle
La base d’aquests macarrons és una salsa molt contundent. Jordi Roca parteix de carn magra de porc picada i cansalada de porc picada, que aporten suculència, greix i molt de sabor. A això s’hi suma una barreja de pastanaga, ceba de Figueres i all, tot ben picat, per construir un sofregit amb profunditat.
El tomàquet concentrat ajuda a donar intensitat i color, mentre que el vi negre, l’aigua, el llorer i la farigola converteixen la barreja en una salsa llarga, saborosa i amb ànima de guisat. No és una salsa ràpida, ja que necessita temps perquè la carn es cogui bé, la verdura es desfaci i el conjunt quedi dens i potent.
El detall més trencador arriba amb la salsa chipotle “pegatina”, que s’afegeix al gust. Aquest punt fumat i picant és el que allunya la recepta d’uns simples macarrons amb carn i la converteix en una versió molt més canalla. La gràcia és no passar-se si es busca un plat per a tothom, però sí posar-ne prou perquè es noti. Per a la pasta, l’elecció són tortiglioni, un format ideal perquè atrapa bé la salsa en les seves estries i permet que cada mossegada tingui carn, beixamel i formatge.
La beixamel acaba de rematar el plat
L’altra part important és la beixamel. Es prepara amb llet sencera, mantega, farina de blat, sal, pebre negre, nou moscada i una bona quantitat de Galmesano. Aquest formatge aporta un punt salat, cremós i profund que encaixa molt bé amb la salsa de carn.
La beixamel no ha de quedar excessivament líquida, perquè ha d’embolicar la pasta i ajudar a gratinar el conjunt. Un cop bullits els tortiglioni, es barregen amb la salsa de carn, es cobreixen amb la beixamel i es rematen amb més formatge si es vol un acabat encara més daurat. El resultat és un plat generós, intens i molt poc discret. Té la base reconfortant d’uns macarrons de tota la vida, però amb una volta més atrevida gràcies al chipotle, la cansalada i una beixamel molt cremosa.
Així doncs, aquests macarrons de Jordi Roca per a La Pegatina són una recepta perfecta per cuinar en grup, servir en una taula gran i gaudir sense massa normes. No és carbonara italiana, ni pretén ser-ho. És una versió revolucionària, musical i festiva, feta per menjar bé i passar-ho encara millor.