El xef i l’Hotel Arts Barcelona presenten al MACBA un nou concepte de càtering que combina alta gastronomia, art contemporani i experiències immersives en un mateix relat. Així, en un dels espais més emblemàtics de l’art contemporani de Barcelona, el MACBA, Paco Pérez i l’Hotel Arts Barcelona van presentar Horitzó, una nova proposta que replanteja el concepte de càtering des d’una òptica creativa i experiencial. La vetllada es va concebre com alguna cosa més que una presentació: una posada en escena on la gastronomia esdevenia un llenguatge capaç de dialogar amb l’art, l’arquitectura i l’emoció.
L’atri del museu, ampli i travessat per la llum natural, es va transformar en un escenari viu, on cada element —des de les peces artístiques fins al ritme del servei— contribuïa a construir una atmosfera coherent. En aquest context, Horitzó es revela com una extensió natural de l’univers culinari de Paco Pérez, però també com una evolució: una manera d’explorar nous formats on l’experiència global pren protagonisme.
Una proposta que busca anar més enllà del càtering convencional. La recepció va començar amb una copa de Llindar, el cava desenvolupat per Codorníu juntament amb l’enòleg Bruno Colomer i el xef. Inspirat en la idea de l’horitzó com a punt de trobada, aquest xarel·lo del Garraf aporta frescor i profunditat, i funciona com a fil conductor simbòlic del projecte.
Els primers tastos van oferir una introducció precisa a la filosofia gastronòmica d’Horitzó. Elaboracions com el pastís fi d’ametlla amb espàrrec i caviar, la navalla en escabetx o la cloïssa en fons verd, posaven en relleu una cuina tècnica però alhora intuïtiva, amb una clara connexió amb el territori i el producte. Petites peces que actuaven com a preludi d’un discurs més ampli.
En paral·lel, l’exposició Exploracions a la Mar d’Amunt permetia entendre millor el procés creatiu de Paco Pérez. A través d’aquest recorregut, el paisatge empordanès emergia com a font d’inspiració constant, i la cuina es mostrava com un espai de trobada entre memòria, natura i experimentació.
El MACBA, escenari d’un diàleg entre disciplines. La tria del MACBA reforça la dimensió conceptual del projecte. El museu, reconegut per la seva mirada crítica i el seu caràcter experimental, ofereix un context que va més enllà de l’exhibició artística, per convertir-se en un espai de reflexió i connexió entre llenguatges.
Sota les formes suspeses d’Ocells-estels d’Aurèlia Muñoz, l’atri adquiria una qualitat gairebé escènica. Les peces, lleugeres i en diàleg constant amb la llum, ampliaven la percepció de l’espai i contribuïen a generar una atmosfera immersiva que acompanyava tota l’experiència.
La vetllada va reunir figures destacades del panorama cultural barceloní, juntament amb creadors emergents de diferents disciplines. Una combinació que reflectia l’esperit del projecte: generar trobades, activar converses i establir ponts entre diferents àmbits creatius.
Un menú concebut com una narrativa
El sopar, per a 64 comensals, es va desplegar en una taula imperial, concebuda com un recorregut pel pensament culinari del xef. Cada plat es presentava com una escena dins d’un relat més ampli, on tècnica, memòria i sensibilitat es combinaven amb precisió.
Propostes com Recordant Gaudí, els pèsols sobre fons marí o el wagyu Café Barcelona articulaven un discurs que transitava entre el mar i la terra, entre la tradició i la reinterpretació contemporània. El tancament dolç —tocinillo de bosc, mató, yuzu i salsa suzette— aportava equilibri i contrast, i completava una experiència pensada en tots els seus detalls.
Els vins, procedents de denominacions com Costers del Segre, Alella i Empordà, reforçaven aquesta voluntat d’arrelament al territori, alhora que aportaven matisos que dialogaven amb cada plat.
Gastronomia, art i tecnologia en una mateixa narrativa
La dimensió més experimental de la vetllada es va desplegar amb la intervenció de Landscapes i Blit, que van presentar una peça audiovisual immersiva creada per a l’ocasió. A través d’aquesta proposta, el públic era convidat a endinsar-se en l’univers creatiu de Paco Pérez, on imatge, so i espai es fusionaven en una experiència sensorial. Aquesta capa digital ampliava el relat gastronòmic i demostrava fins a quin punt Horitzó busca integrar disciplines i generar noves formes de percepció.
Més enllà del càtering tradicional
Amb aquesta presentació, Horitzó es posiciona com una iniciativa que supera els límits del càtering convencional per situar-se en un terreny híbrid, a mig camí entre la gastronomia i la creació contemporània. Una proposta que aposta per l’experiència global, on cada element —del primer glop al darrer detall— forma part d’un relat coherent. La vetllada, que es va allargar fins entrada la nit, va deixar clar que la cuina, avui, pot ser molt més que un acte gastronòmic: pot ser una forma de pensament, un espai de trobada i una experiència que es recorda més enllà del gust.