Hi ha dies que ve de gust alguna cosa amb gust de pizza, però sense haver de preparar massa, esperar llevats ni encendre el forn durant gaire estona. Aquest gratinat de tomàquet i formatge resol exactament això amb una recepta molt senzilla: tomàquet, mozzarella, una mica de parmesà, orenga, oli d'oliva i, si es vol, unes fulles d'alfàbrega al final. El secret és tractar el tomàquet com si fos la base d'una pizza i aconseguir que perdi part de l'aigua abans d'afegir-hi el formatge. D'aquesta manera, en lloc d'un recipient ple de líquid, obtenim una superfície gratinada, intensa i amb aquell punt torrat que recorda immediatament una pizza acabada de sortir del forn.
Un sopar lleuger, sa i que recorda a una pizza
El tomàquet ha de perdre aigua abans d'afegir el formatge
El primer pas és escollir tomàquets madurs, però ferms. Si estan massa tous, deixaran anar massa aigua durant la cocció. Es poden tallar en rodanxes gruixudes i col·locar-les en una safata lleugerament untada amb oli. Cal afegir-hi una mica de sal i deixar-les reposar uns minuts perquè comencin a expulsar part de la humitat. Després, es poden assecar suaument amb paper de cuina abans d'entrar al forn.
Aquest pas és molt més important del que sembla. El tomàquet conté una gran quantitat d'aigua i, si l'enfornem directament cobert de formatge, aquesta humitat queda atrapada al fons. El resultat pot ser saborós, però s'assembla més a un tomàquet bullit amb formatge que a un gratinat.
Per evitar-ho, convé fer una primera cocció només amb el tomàquet. Amb uns minuts a temperatura alta, començarà a perdre aigua, concentrarà el sabor i adquirirà una textura més consistent. Es pot amanir amb pebre negre, orenga i un raig molt petit d'oli d'oliva.
El gratinat és el que li dona aquell gust de pizza
Quan el tomàquet ja ha perdut bona part de la seva humitat, arriba el moment d'afegir-hi la mozzarella. És preferible escórrer-la bé abans d'utilitzar-la, especialment si és mozzarella fresca, perquè també pot alliberar força líquid durant la cocció. Per sobre, una mica de parmesà ratllat ajuda a crear una capa més torrada i saborosa. Es torna a introduir la safata al forn, aquesta vegada amb el gratinador activat, fins que el formatge es fongui completament i comenci a daurar-se en alguns punts.
L'orenga és el que acaba d'acostar el conjunt al sabor clàssic de pizza. També s'hi pot afegir alfàbrega fresca just abans de servir, però sempre fora del forn perquè no perdi tota la seva aroma.
El resultat és una recepta molt simple que funciona com a sopar ràpid, entrant calent o acompanyament. No porta farina, llevat ni cap mena de massa, però combina els mateixos sabors que associem a una pizza margarita: tomàquet concentrat, formatge fos, orenga i un punt torrat. La diferència és que aquí tota la feina la fa el forn i el tomàquet es converteix directament en la base.