El gelat, aquest plaer universal que evoca infantesa i estiu, té un origen molt més antic i sorprenent del que imaginem. Tot i que avui l'associem amb cucurutxos, neveres i camions musicals, les seves primeres versions es remunten a més de 3.000 anys enrere, a l'antiga Xina. Molt abans que existissin les neveres o el sucre refinat, els nobles xinesos ja gaudien d'una delícia gelada elaborada amb neu, llet i arròs cuit, una barreja senzilla, però enginyosa que marcaria el naixement de les postres fredes més famoses del món. El que va començar com un símbol de luxe reservat a l'elit acabaria, mil·lennis després, conquerint els carrers de tot el planeta.
El gelat que va néixer a la Xina fa més de 3.000 anys
Els primers registres d'aquesta primitiva versió del gelat daten de l'any 2000 aC, quan els ramaders xinesos van començar a munyir animals domèstics. En una època en què la llet era un bé escàs, el seu consum es reservava a les classes altes, que la utilitzaven per preparar una pasta suau d'arròs cuit, llet i espècies. El resultat recordava un arròs amb llet tebi, reconfortant i nutritiu, ideal per als mesos freds. Tot i això, els estius xinesos exigien alguna cosa més refrescant, i va ser llavors quan va sorgir la idea que canviaria per sempre la història de la gastronomia: refredar les postres amb neu portada des de les muntanyes.
Transportar neu fins als palaus imperials no era una tasca senzilla. Només els més rics podien permetre’s aquest luxe, cosa que va convertir aquest “gelat de llet” en un autèntic símbol d’estatus i poder. La combinació d’arròs, llet i neu oferia una textura cremosa i una frescor inèdita per a l’època. Era, literalment, un luxe efímer, ja que la neu s’havia d’utilitzar abans de fondre’s. Així i tot, l’esforç valia la pena: aquelles postres gelades es van convertir en una sensació entre les famílies nobles i van establir les bases del que avui coneixem com a gelat.
Només els rics es podien permetre el luxe de portar neu des de les muntanyes
Amb el pas del temps, els cuiners xinesos van començar a experimentar amb nous ingredients, afegint suc i polpa de fruites a la barreja de neu per crear versions encara més saboroses i acolorides. Així van néixer els primers gelats de fruita de la història, autèntics avantpassats dels polos i sorbets moderns. Quan el transport de neu es va tornar més eficient, aquestes delícies van deixar de ser exclusives dels palaus imperials i van començar a vendre's als carrers de Pequín, en petits carrets estiuencs que oferien alleujament de la calor i un plaer accessible per a tothom.
El que va començar com un caprici imperial va acabar convertint-se en un ritual popular. Aquells venedors ambulants van ser els pioners dels camions de gelats que avui recorren els barris del món, despertant els mateixos somriures que fa milers d'anys a la Xina. Perquè, al final, el gelat no és només unes postres: és una història d'invenció, enginy i felicitat congelada.