En moltes cases, la sopa de Nadal és gairebé un ritual inamovible. Hi ha qui la prefereix amb galets ben grossos, qui aposta per un brou amb “brossa”, i qui no concep el dia festiu sense un consommé net i reconfortant. Però entre totes aquestes variants clàssiques hi ha un complement que sorprèn qui no el coneix i que, per a altres, és absolutament imprescindible: el flam salat que se serveix dins del brou. Una delicatessen discreta, elegant i profundament lligada a la memòria, capaç de convertir un plat senzill en quelcom especial i carregat de nostàlgia.
El flam salat que es posa al brou de Nadal
Aquest flan salat no té res a veure amb les postres que tots ens imaginem. És una preparació suau, gairebé etèria, elaborada amb ous i brou, pensada per fondre's amb la sopa calenta en el moment de servir. Per a moltes famílies, és un d'aquells sabor que transporten directament a la infància, als àpats de Nadal a casa dels avis, quan la taula s'omplia de plats fumejants i el primer mos ja marcava el to de tota la celebració. La seva textura delicada i el seu sabor subtil fan que passi desapercebut a la vista, però destaqui clarament en el paladar.
La base del flam és senzilla i honesta, com tantes receptes tradicionals. S'utilitzen rovells i clares d'ou, brou de bona qualitat, un punt just de sal i pebre blanc, i poc més. No necessita ingredients sofisticats perquè la seva funció és respectar el sabor del brou i aportar una textura diferent. L'equilibri entre rovells i clares és clau per aconseguir un flam ferm però tendre, que es pugui tallar a daus sense trencar-se i que, en contacte amb el brou calent, resulti gairebé cremós.
La preparació requereix temps i paciència, dos ingredients invisibles que formen part de la cuina festiva. El flam es cou al bany maria al forn, lentament, perquè qualli de manera uniforme i sense bombolles. El motlle, prèviament untat amb mantega, s'omple amb la barreja ben batuda i es col·loca dins d'una safata amb aigua calenta que el cobreixi parcialment. Després de prop d'una hora de cocció, en tocar-lo s'ha de notar ferm, senyal que està llest.
Un cop fred, el flam es guarda a la nevera fins a l'endemà. És aleshores quan es desemmotlla amb cura i es talla en petits daus, pensats per servir-se a part. Cada comensal pot afegir-los al seu plat de sopa o consomé, deixant que la calor els embolcalli i alliberi tot el seu sabor. Aquest gest senzill converteix el brou de Nadal en una experiència diferent, delicada i reconfortant.
El flam es guarda a la nevera fins l'endemà
En un temps en què les taules festives s'omplen de plats cridaners, el flam salat en el brou reivindica la cuina de sempre, la que no busca sorprendre amb artificis, sinó emocionar des de la senzillesa. Una petita joia gastronòmica que demostra que, de vegades, les majors delicadeses arriben en silenci.