Triar vi en un restaurant pot semblar una decisió senzilla o poc important, però amaga més estratègia de la que molts clients imaginen. Existeix una creença bastant estesa sobre el fet de evitar el vi més barat per no semblar gasiu i optar per una opció lleugerament superior en preu. No obstant això, els experts en vi coincideixen que aquesta elecció pot ser precisament la pitjor possible. I és que la col·locació dels vins a la carta no és casual. Respon, en molts casos, a una lògica comercial dissenyada per maximitzar beneficis a costa d'avançar-se al que pensa el client.
Jugar amb els preus i amb la manera de pensar més habitual en els clients dels restaurants
El truc del “segon més barat”
Molts restaurants saben que el client mitjà no vol demanar el vi més econòmic. Per això, situen una opció lleugerament superior que sembla més equilibrada, però que en realitat sol ser la que major marge de benefici genera i no la que més s'acomoda al que vol gaudir un comensal habitual que no és expert en vi.
La realitat és que aquest segon vi més barat sol ser el que el restaurant compra a menor cost en proporció al seu preu de venda. És a dir, és el producte amb major marge ocult. Aquest comportament està àmpliament estudiat en restauració. Es juga amb la percepció del client, que busca una opció raonable sense adonar-se que està triant una de les menys interessants en termes de qualitat-preu.
Davant el dubte, el vi de la casa sol ser millor opció
Davant d'aquesta estratègia, els experts recomanen una alternativa clara. com ho és optar pel vi de la casa. Tot i que molts l'associen a una opció bàsica, en realitat sol oferir una bona relació qualitat-preu.
El motiu és molt simple. El restaurant compra grans quantitats d'aquest vi, cosa que li permet oferir-lo a un preu més competitiu sense necessitat d'inflar tant el marge. A més, en molts casos es tracta de vins correctes, pensats per acompanyar bé el menjar sense complicacions ni buscar maridatges complicats o extravagants. La realitat és que no sempre el preu reflecteix la qualitat, i menys en una carta dissenyada amb criteris comercials i no està elaborada per un expert en vi.
Per evitar caure en aquest tipus de trampes, els experts recomanen no deixar-se portar només pel preu. També és útil demanar consell al personal o fixar-se en denominacions d'origen conegudes. Una altra estratègia és evitar triar automàticament la segona opció més barata i analitzar el conjunt de la carta amb més criteri. D'aquesta manera, és possible trobar vins interessants sense gastar de més. Així doncs, la pròxima vegada que tinguis una carta de vins davant, convé pensar-ho dues vegades. Perquè, com adverteixen els experts, el pitjor vi no sempre és el més barat sinó el que sembla una elecció intel·ligent sense ser-ho.