El projecte Gastrosàvies neix en el marc del reconeixement de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, amb un propòsit tan clar com emocionant: preservar i transmetre la cuina tradicional catalana a les futures generacions. Aquesta iniciativa, impulsada amb el suport de la Fundació Alícia, busca recollir i documentar les receptes de les dones grans de tot el territori, les veritables dipositàries d'un saber que no s'aprèn als llibres, sinó a les cuines familiars, entre olles, fogons i records.
Escarola amb romesco a l'estil de l'àvia
El projecte es construeix a partir de la recerca de les anomenades Gastrosàvies, dones que han viscut i cuinat tota una vida, i que ara comparteixen les seves receptes quotidianes en tallers, xerrades i ponències per mantenir viva la memòria gastronòmica del nostre país. Mantenir aquestes receptes no només significa conservar un patrimoni culinari incalculable, sinó també connectar-nos amb les nostres arrels i reivindicar el paper essencial que les àvies han tingut en la transmissió cultural. Donar veu a aquestes dones genera orgull i autoestima col·lectiva, a més de revaloritzar la cuina casolana com un element clau de la identitat catalana.
Un exemple preciós d'aquest esperit el trobem a l'Espluga de Francolí, entre els paisatges de pedra seca que caracteritzen el territori. Allà ens espera la Maria Àngela Anguera Andreu, membre del grup d'informadores del Museu Terra, una dona que parla amb passió de cuina, producte i territori, i que ens recorda la importància de no perdre els orígens. En el vídeo que acompanya aquesta recepta, la Maria Àngela ret homenatge a totes aquelles dones que, en temps difícils, van mantenir viva la flama de la cuina catalana, transformant ingredients humils en plats plens de sabor, enginy i memòria.
El projecte es construeix a partir de la recerca de les anomenades Gastrosàvies
Per a l'ocasió, la nostra gastrosàvia prepara una escarola amb romesco, un plat senzill i ple d'ànima, perfecte per compartir en família. La recepta combina la frescor de l'escarola amb la intensitat del romesco casolà, elaborat amb pebre de romesco, ametlles, alls, pebre vermell, oli d'oliva verge extra, vinagre i un toc de bitxo. A aquest conjunt s'hi afegeixen bacallà, botifarra blanca i negra, olives negres i unes fulles de menta fresca, que aporten un aroma inconfusible i un contrast deliciós.
El resultat és un d’aquells plats que transporten directament a les cuines d’abans, on el temps semblava aturar-se i cada elaboració explicava una història. Aquesta escarola amb romesco a l’estil de l’àvia no és només una recepta: és un acte de memòria i gratitud, un homenatge a les nostres arrels i una prova viva que la millor gastronomia no sempre neix dels grans restaurants, sinó del saber acumulat de les nostres àvies, que van fer de cada àpat un gest d’amor i de resistència cultural.