Quan arriba l’estiu i la temperatura s’enfila fins als 30 graus, hi ha plats que deixen de venir de gust gairebé de manera automàtica. Les receptes pesades, els guisats llargs o tot allò que obliga a passar molta estona davant dels fogons queda en segon pla. En canvi, l’escalivada freda apareix com una d’aquelles solucions perfectes de la cuina catalana ja que és senzilla, saludable, molt saborosa i capaç d’aguantar bé a la nevera.
Fer una bona escalivada passa per transformar ingredients aparentment senzills
El secret és coure les verdures sense anar amb presses
L’escalivada tradicional té una virtut molt clara, ja que converteix ingredients humils en un plat amb molt de caràcter. Pebrot, albergínia, ceba i tomàquet poden semblar poca cosa per separat, però quan passen pel forn, la brasa o la flama canvien completament. La verdura perd part de l’aigua, concentra el gust i agafa aquell punt fumat o torrat que fa que el plat sigui tan reconeixible.
A casa es pot preparar perfectament al forn, sense necessitat de tenir brasa. Només cal col·locar les verdures senceres en una safata, afegir-hi un raig d’oli d’oliva i deixar que es coguin fins que quedin ben tendres. El pebrot ha de poder pelar-se fàcilment, l’albergínia ha de quedar melosa i la ceba ha de tornar-se dolça. Si es treuen massa aviat, l’escalivada queda plana i sense aquella textura que la fa especial.
Un pas important és deixar reposar les verdures tapades quan surten del forn. Amb la pròpia escalfor, la pell es desprèn millor i després és molt més fàcil netejar-les sense perdre massa carn. Després només cal pelar, retirar llavors, tallar a tires i guardar part del suc que han deixat anar. Aquest líquid és ple de sabor i ajuda que l’escalivada quedi més sucosa.
Freda i reposada encara guanya més
La gran diferència entre una escalivada correcta i una de realment bona sovint està en el repòs. Acabada de fer ja és bona, però freda o a temperatura ambient acostuma a tenir més profunditat. Els sabors s’assenten, l’oli s’integra millor i cada verdura conserva el seu caràcter sense quedar deslligada de la resta. Per això és una recepta ideal per preparar al matí, o fins i tot el dia abans. En ple estiu, obrir la nevera i tenir un plat d’escalivada ja fet és gairebé un luxe. No cal cuinar al moment, no cal escalfar res i es pot muntar un sopar complet en pocs minuts.
Es pot servir sola, amb pa torrat, amb anxoves, amb tonyina, amb ou dur o com a acompanyament d’un peix senzill. També funciona molt bé sobre una coca, dins d’un entrepà fred o al costat d’una truita. Així doncs, l’escalivada freda és un d’aquells plats que expliquen molt bé la cuina catalana d’estiu: pocs ingredients, preparació simple i molt resultat. Quan fa calor de veritat, no cal buscar receptes complicades. Amb verdura escalivada, bon oli i una mica de repòs, el sopar queda resolt.