Carregant...

El sucre invertit és un dels ingredients més útils de la pastisseria, encara que sovint passa desapercebut perquè no es presenta com un sucre granulat, sinó com un xarop espès i transparent. S’obté quan la sacarosa, el sucre blanc habitual, es descompon en dos sucres més simples: glucosa i fructosa. Aquesta transformació es pot aconseguir escalfant aigua i sucre amb un àcid, com el suc de llimona, i neutralitzant després l’acidesa amb bicarbonat. El resultat és un xarop amb més poder endolcidor, capaç de retenir humitat i d’evitar que el sucre cristal·litzi. Per això s’utilitza en gelats, brioixeria, pans dolços, bescuits, caramels i moltes elaboracions professionals.

Un dels secrets més importants de la pastisseria

Millora els gelats, els pans de pessic i la brioixeria

Una de les propietats més importants del sucre invertit és la seva capacitat per retenir aigua. Quan s’afegeix a una massa de brioix, pa de pessic o magdalena, ajuda a conservar-ne la humitat i fa que el producte trigui més a assecar-se. Això no significa que una massa mal elaborada es torni automàticament perfecta, però sí que es manté tendra durant més dies i presenta una textura més agradable.

Gelat

En els gelats, el sucre invertit redueix el punt de congelació i dificulta la formació de cristalls grans de gel. El resultat és una textura més cremosa, fàcil de servir i menys dura quan surt del congelador. Per aquest motiu és especialment útil en receptes casolanes sense maquinària professional, on controlar la cristal·lització és més complicat.

També afavoreix el daurat de les masses durant la cocció i pot accelerar lleugerament la fermentació en elaboracions amb llevat. Tanmateix, no convé substituir tot el sucre d’una recepta per sucre invertit. Com que endolceix més i reté més humitat, una quantitat excessiva pot deixar els bescuits enganxosos, els gelats massa tous o les masses difícils de treballar. Normalment se substitueix només una part del sucre blanc.

Com preparar sucre invertit a casa

Per fer-ne a casa, cal posar en un cassó 350 grams de sucre, 150 mil·lilitres d’aigua i una culleradeta de suc de llimona. Es remena suaument i s’escalfa fins que el sucre quedi completament dissolt. No cal bullir-lo durant deu minuts si ja ha assolit la temperatura adequada: l’objectiu és arribar aproximadament als 100 °C i obtenir un xarop clar, sense caramel·litzar-lo.

Després s’ha de deixar refredar fins als 50 °C. En aquest moment s’hi afegeix aproximadament mitja culleradeta de bicarbonat. La barreja farà escuma perquè el bicarbonat neutralitza l’àcid. Cal remenar amb suavitat i esperar que la capa blanquinosa disminueixi. Quan el xarop sigui fred, es pot retirar l’escuma restant i abocar-lo en un pot net, sec i hermètic.

Conservat en un lloc fresc, sec i protegit de la llum, pot durar diversos mesos. Si apareixen olors estranyes, floridura o canvis anormals de color, s’ha de descartar. El sucre invertit no és imprescindible en totes les receptes, però ben utilitzat marca una diferència clara: gelats més cremosos, brioixeria més tendra i dolços que conserven millor la textura.