El cafè forma part del dia a dia de milions de persones i, tanmateix, continua envoltat de dubtes, mites i mitges veritats. Puja la tensió?, és realment diürètic?, pot afectar el cor o el colesterol? Aquestes preguntes són les que Isabel Viña, metgessa i divulgadora en salut, planteja en una conversa recent amb el Dr. Gorriz, un dels nefròlegs de referència a Espanya. L'objectiu no és alarmar, sinó posar context científic a una beguda que es consumeix gairebé de forma automàtica, però els efectes de la qual depenen molt de la quantitat, la freqüència i el perfil de cada persona.
Així afecta el cafè al teu cos segons aquest nefròleg
Segons explica el Dr. Gorriz, el cafè sí que pot provocar una lleugera elevació de la tensió arterial, especialment en determinades persones. Això passa perquè la cafeïna activa el sistema de catecolamines, és a dir, hormones com l'adrenalina i la noradrenalina, responsables de posar-nos en estat d'alerta. En aquells qui metabolitzen la cafeïna més lentament, aquest estímul es pot traduir també en taquicàrdies, nerviosisme o sensació de palpitacions. No és una cosa greu en si mateixa, però pot ser rellevant si existeix hipertensió prèvia o un consum elevat i sense control.
Durant anys s'ha dit que el cafè és diürètic i que, per tant, podria compensar aquest augment de la tensió. El nefròleg matisa aquesta idea: l'efecte diürètic del cafè és real, però molt lleu. A més, l'organisme s'adapta amb rapidesa quan el consum és habitual, de manera que aquesta suposada compensació desapareix aviat. Per això, confiar en l'efecte diürètic del cafè per “neutralitzar” el seu impacte sobre la tensió no té base pràctica.
La clau, insisteix l'especialista, és en la dosi. Quant cafè és massa? Les principals societats científiques coincideixen que el límit segur se situa en 3 o 4 cafès al dia, cosa que equival aproximadament a 400 mil·ligrams de cafeïna. A partir d'aquí, el risc d'efectes adversos augmenta, sobretot en persones amb hipertensió, ansietat, problemes de son o sensibilitat a la cafeïna. En canvi, 1 o 2 cafès diaris es consideren perfectament compatibles amb una vida saludable en la majoria d'adults.
L'objectiu no és alarmar, sinó posar context científic a una beguda que es consumeix gairebé de forma automàtica
Un altre punt interessant de la conversa és la relació entre el cafè i el colesterol. El Dr. Gorriz adverteix especialment sobre el cafè de premsa francesa, ja que aquest mètode no filtra compostos com el cafestol i el kahweol, substàncies que poden elevar lleugerament el colesterol LDL en interferir amb els mecanismes hepàtics d'eliminació del colesterol. No és un efecte dramàtic, però sí rellevant en persones amb dislipèmies.
Si a més es busca reduir al màxim l'exposició a possibles disruptors hormonals, inclosos residus com nanoplàstics, les millors opcions són els cafès filtrats. Mètodes com el degoteig amb filtres, la cafetera italiana d'acer inoxidable o sistemes de filtratge en vidre, ceràmica o acer són preferibles davant d'altres materials.