A simple vista pot semblar una arrel humil, irregular i poc vistosa, però darrere d'aquest tubercle s'amaga una història tan fascinant com contradictòria. Parlem de la nyàmera, també coneguda com a pataca, tuberosa o fins i tot trufa de Jerusalem, un aliment amb un gust sorprenentment semblant al de la carxofa, molt apreciat en la cuina europea durant segles i, tanmateix, avui prohibit de cultivar a Espanya. El curiós és que no es tracta d'un producte tòxic ni perillós per al consum humà, sinó d'una planta extremadament resistent, voraç i amb una capacitat d'expansió que l'ha convertit en una amenaça real per als ecosistemes autòctons.
El deliciós tubercle que està prohibit cultivar a Espanya
La nyàmera és una planta perenne, emparentada amb el gira-sol, que pot assolir fins a dos metres d'alçada i que produeix uns tubercles allargats, retorçats i de colors que van del blanc al púrpura. La seva textura recorda al gingebre, però el seu sabor és suau, vegetal i lleugerament dolç. Durant segles va ser un aliment bàsic per a pobles indígenes d'Amèrica del Nord i més tard es va convertir en una verdura habitual a Europa, especialment a França, on va arribar a ser tan popular que va acabar caient en l'oblit per pura saturació.
A diferència de la patata, aquest tubercle no emmagatzema midó, sinó inulina, un tipus de fibra que en cuinar-se es transforma en fructosa. Això el converteix en un aliment interessant des del punt de vista nutricional, especialment per a persones amb diabetis, dietes baixes en greixos o problemes de retenció de líquids. A més, històricament se li han atribuït propietats digestives, diürètiques i fins i tot afrodisíaques, encara que moltes d'aquestes creences pertanyen més a la tradició popular que a la ciència moderna.
És un aliment interessant per a persones amb diabetis o amb problemes de retenció de líquids
Llavors, per què alguna cosa tan aprofitable està prohibit? Precisament pel seu èxit biològic. La nyàmera esdevé amb una facilitat enorme a gairebé qualsevol tipus de sòl i clima, resisteix gelades intenses i es reprodueix de manera tan eficaç que pot desplaçar espècies autòctones en molt poc temps. A Espanya, aquesta capacitat colonitzadora va portar a incloure'l al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, regulat pel Reial Decret 630/2013, cosa que implica que està prohibida la seva introducció en el medi natural, el seu cultiu, la seva comercialització i fins i tot el seu transport.
La paradoxa és evident: un tubercle deliciós, històricament valorat, present en receptes tradicionals italianes, franceses i centreeuropees, utilitzat fins i tot per elaborar licors digestius, però considerat avui una amenaça ambiental. Un exemple perfecte de com en gastronomia i natura no tot el que és bo al plat ho és també per a l'entorn. Un aliment oblidat que, si més no a Espanya, només es pot gaudir en la memòria culinària, no a l'hort.