Quan desosses un pollastre rostit per fer croquetes o aprofites la carn que ha sobrat per a un entrepà, és fàcil que la pell acabi apartada al plat. Sobretot si ha passat per la nevera i ha perdut el punt cruixent que tenia quan va sortir del forn. Amb uns minuts de forn, però, la pots convertir en una làmina fina que es trenca amb els dits. És el mateix efecte que té un cruixent de restaurant quan te’l trobes damunt d’una crema o d’un arròs. I per fer-lo només cal la pell del pollastre, paper de forn i una safata.
Una part del pollastre que no sempre es fa servir per complet a tots els plats
Com fer un cruixent amb la pell del pollastre
Retira la pell del pollastre rostit en trossos tan sencers com puguis. Si hi ha quedat enganxada una mica de carn o de salsa, treu-la amb el dors d’un ganivet i eixuga la superfície amb paper de cuina. Com més plana quedi la pell, més fàcil serà que s’enrosseixi de manera uniforme. Si la pell ja porta sal o espècies del rostit, espera a tastar-la abans d’afegir-hi res.
Estén els trossos en una safata folrada amb paper de forn, amb una mica d’espai entre ells. Si vols que quedin ben plans, cobreix-los amb un altre full de paper i posa-hi una segona safata al damunt. El pes evita que les vores s’arronsin gaire amb la calor. Si prefereixes esmicolar la pell després, pots coure-la destapada i deixar que agafi la forma que vulgui al forn.
Enforna-la a 190 graus i comença a vigilar-la al cap de cinc minuts. El temps depèn del gruix dels trossos i de com de torrada estava la pell al principi. Quan sigui ben rossa, passa-la a una reixeta perquè es refredi. És en aquests minuts que acaba d’agafar el punt trencadís. Si la deixes a la safata, pot quedar en contacte amb el greix que ha deixat anar durant la cocció. Si un tros encara es doblega quan és fred, torna’l al forn un parell de minuts i deixa’l refredar de nou.
On queda més bé aquest cruixent
Sobre una crema de carbassa, n’hi ha prou d’esmicolar-ne un tros amb els dits i escampar-lo just abans de servir. El mateix gest funciona amb un puré de patata o un plat de llenties. Com que la pell conserva part del gust del rostit, fins i tot un tros petit es nota. Si el poses massa aviat, la humitat del plat l’estovarà abans de servir-lo.
També pots reservar les peces més grosses per a un entrepà de pollastre. Posa la salsa sobre el pa, afegeix-hi la carn i deixa el cruixent per al final. D’aquesta manera el pots col·locar allà on et convingui i trencar-lo a la mida del pa. Els trossets que caiguin mentre el talles els pots aprofitar en una amanida, com faries amb uns crostons.
Si aprofites la carn del rostit per fer un arròs, guarda la pell a part fins que l’arròs ja sigui al plat. Amb un parell de bocins per ració pots repartir el gust del pollastre i trobar un mos cruixent entre cullerada i cullerada.