Les conserves de tonyina, sardines, musclos o verat poden passar mesos al rebost sense necessitat de fred perquè el producte ha estat sotmès a un tractament tèrmic i queda protegit dins d’un envàs hermètic. Aquesta seguretat, però, canvia completament en el moment d’obrir la llauna. A partir d’aleshores, el peix entra en contacte amb l’aire, els estris, les mans i la resta d’aliments de la cuina. Si no s’acaba tot el contingut, no convé tornar a introduir la llauna oberta a la nevera sense més protecció. El més pràctic és traspassar el peix i el seu líquid de cobertura a un recipient net, tancar-lo bé i consumir-lo ràpidament.
Guardar la llauna directament a la nevera no soluciona res
Per què no s’ha de deixar dins de la llauna oberta
El principal problema no és que la llauna es converteixi immediatament en un recipient tòxic. Els envasos actuals disposen habitualment de revestiments interiors pensats per evitar el contacte directe entre l’aliment i el metall. Tot i això, una vegada oberts deixen de ser hermètics i ja no estan dissenyats per conservar les sobres durant dies. La vora queda exposada, el contingut pot absorbir olors de la nevera i qualsevol esquitxada o contacte amb altres aliments pot provocar contaminació creuada.
L’aire també accelera l’oxidació. Això és especialment important en els peixos grassos, com la tonyina, les sardines o el verat, perquè els seus greixos poden perdre qualitat, desenvolupar aromes desagradables i adquirir un gust més ranci. Si el peix queda mig descobert o part del contingut sobresurt de l’oli o de l’escabetx, la superfície s’asseca i es deteriora abans.
El líquid de cobertura no s’ha de llençar automàticament. L’oli, la salmorra o l’escabetx ajuden a mantenir el producte humit i més protegit de l’aire. El millor és traspassar-ho tot a un recipient petit, de manera que quedi poc espai buit a l’interior. Com menys aire hi hagi, millor es conservaran la textura, l’aroma i el sabor.
Recipient tancat, fred i consum ràpid
El recipient ha de ser apte per a aliments, estar net i tenir una tapa que tanqui correctament. El vidre és una bona opció perquè no absorbeix olors i permet veure fàcilment l’estat del contingut, però també serveix un tàper de plàstic alimentari en bon estat. Cal guardar-lo immediatament a la nevera, preferiblement en una zona interior estable i no a la porta, on la temperatura varia constantment.
El termini exacte depèn del producte i de les indicacions del fabricant. Com a norma prudent, el peix en conserva obert s’hauria de consumir en un màxim de 24 a 48 hores, especialment si s’ha manipulat molt o ha quedat una estona fora de la nevera. Si l’etiqueta estableix un termini diferent, aquesta indicació és la que s’ha de seguir.
Una olor estranya, bombolles, escuma, textura viscosa o un gust anormal són motius suficients per descartar-lo. Tampoc s’ha de confiar només en l’aspecte quan ha passat massa temps. La regla és fàcil: mentre la conserva està tancada, pot viure al rebost; quan s’obre, es converteix en un aliment refrigerat. Canviar-la de recipient, tapar-la i consumir-la aviat evita riscos i conserva molt millor el producte.