Triar una bona síndria sense obrir-la pot semblar qüestió de sort, però hi ha diversos senyals externs que poden donar moltes pistes sobre el seu punt de maduració. Molta gent es limita a donar-li uns petits cops amb els artells, però aquest no és l’únic truc que es pot utilitzar. El pes, la duresa de la pell, el color, l’estat de la tija i fins i tot l’olor poden ajudar a descartar peces massa verdes o massa madures. Si combines tots aquests indicadors, tindràs moltes més possibilitats d’endur-te a casa una síndria dolça, sucosa i amb bona textura.
Escollir una bona síndria no és tan fàcil com molts pensen
El pes, el so i el color donen les primeres pistes
El primer que convé comprovar és el pes. Entre dues síndries d’una mida semblant, acostuma a ser preferible la que pesa més. Una peça pesada en relació amb el seu volum sol indicar que conté més aigua i que la polpa és més densa i sucosa. Una síndria massa lleugera, en canvi, pot tenir menys suc o no trobar-se encara en el millor moment de maduració.
Després arriba el famós truc dels cops. Cal donar uns tocs suaus amb els artells i escoltar el so que produeix. El que es busca és un so relativament buit i ressonant. Si el soroll és massa apagat o sord, la peça pot estar massa madura o no tenir la textura que esperem. No és una prova infal·lible, però combinada amb la resta de senyals resulta molt més útil.
El color també aporta informació. Una síndria amb un verd excessivament viu pot estar encara poc madura, mentre que una pell més uniforme, fosca i amb alguna zona groguenca pot indicar que ha completat millor la maduració. Aquesta taca groga correspon habitualment a la part que ha estat en contacte amb el terra mentre la fruita creixia, i pot ser una bona pista si presenta un to groc cremós.
Mira la tija, la duresa i apropa-hi també el nas
La zona del peduncle és un altre dels punts importants. Si encara conserva una tija molt verda i fresca, pot ser senyal que la síndria es va collir abans d’hora. En canvi, una zona més seca i amb una petita esquerda circular al voltant pot indicar que la peça ha arribat a un grau de maduresa més avançat.
També es pot pressionar suaument l’extrem contrari a la tija. Si és completament dur i encara presenta un aspecte molt verd, pot faltar-li maduració. Si cedeix molt lleugerament, sense arribar a estar tou, és un altre indici favorable. Ara bé, si la pell està massa tova o presenta zones enfonsades, pot indicar que la fruita ja ha començat a passar-se. Finalment, hi ha un truc menys conegut: olorar la síndria. Acostar el nas a l’extrem oposat al peduncle pot revelar una aroma lleugerament dolça quan és madura. Si l’olor és massa intensa, pot estar passada, mentre que una absència total d’aroma pot indicar que encara és verda.
Cap d’aquests trucs garanteix per si sol una síndria perfecta, però junts permeten afinar molt més l’elecció. Pes, so, color, tija, duresa i olor formen una mena de control ràpid que pots fer abans de posar-la al carro. Quan diversos d’aquests signes coincideixen, és molt més probable que, en obrir-la, hi trobis una polpa sucosa, cruixent i amb la dolçor que esperaves.