“Tu ets a la guerra i algú et cuina aquest plat i és que t'arregla el vespre”, exclama sorprès l'actor Jordi Sánchez. És l'inici d'un fragment d'un dels capítols de Quanta Guerra, conduït per Eloi Vila, que compta amb l'intèrpret català i la cuinera Maria Nicolau. Tots tres es troben en els fogons d'una impressionant cuina observant com la xef nascuda a la Garriga meravella els dos companys amb l'enginy i, també, amb una mica de memòria gastronòmica. Es remunten força dècades enrere quan durant la guerra i la postguerra es passava molta fam. Tal va ser l’enginy, que fins i tot es podia fer una truita de patates sense ou ni patates.

Com fer una truita de patates sense ou ni patates

Bocabadats, salivant i sorpresos. Així deixa l'autora de Cremo! l'Eloi i en Jordi després de cuinar aquesta senzilla i humil recepta que tant van degustar, forçosament, és clar, la generació dels nostres avantpassats fa gairebé un segle. “Et dona vida”, somriu Nicolau. Aplaudiments sonors per a la cuinera que emfatitza: “Truita de patates sense ous ni patates”, mentre el presentador i l'actor continuen aprovant amb les mans una recepta que va popularitzar-se a moltíssimes cases del país.

truita patates
Una truita de patates, en aquest cas, amb ou i patates / Foto: Pixabay

“Està boníssima”, celebra l'actor de Plats Bruts, a la qual s'hi afegeix la mestra de l'elaboració que diu “està de collons”. Finalment, el presentador del programa de 3Cat s'enfunda els coberts a les mans per tastar una trosset d'una cosa tan senzilla i tan grandiloqüent alhora. Només pot assentir amb el cap i confirmar que està deliciosa sense que li surtin les paraules.

La cuinera explica, però, com s'aconsegueix que tingui aquest gust de l'all, de la ceba torradeta, “que són dos ingredients que et transporten a l'arrel de la cuina catalana i et recorden que això és casa”, s'emociona.

Com s'aconsegueix aquest plat? És molt senzill, tal com explica la Maria Nicolau, “ens estem menjant simplement un grapat de farina, un raig d'aigua i peles de taronja que abans es donaven al porc”. Per preparar-la, cal barrejar quatre cullerades de farina amb uns 100 ml d’aigua fins a obtenir una pasta homogènia i lleugerament espessa, similar a la d’una truita. Es poden afegir un pessic de sal i les peles de taronja, que prèviament haurem rentat bé i tallat a tires fines o ratllat. Per suavitzar-ne l’amargor, es poden escaldar un minut en aigua bullent.

Amb la massa llesta, s’escalfa una mica d’oli en una paella i s’hi aboca la barreja, coent-la un parell de minuts per banda, fins que quedi ferma i daurada. El resultat és una mena de truita dolça i aromàtica, amb una textura entre truita i crep, que es pot servir sola o amb un toc de mel o sucre per potenciar el contrast. Tot i que no pretén substituir la truita de patates tradicional, aquesta versió minimalista ofereix una experiència gustativa curiosa i original. “Aquesta recepta tan nostàlgica és civilització, és cultura, és dignitat i és decidir que no som porcs, que som éssers humans; que podem passar gana, però continuem sent qui som”, conclou Nicolau.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!