El kiwi és una d'aquestes fruites que ha conquerit cuines i esmorzars pel seu sabor fresc, la seva aparença exòtica i les seves múltiples propietats nutricionals. Ric en vitamina C, amb un toc àcid i una polpa verda inconfusible, el kiwi s'ha convertit en un habitual d'amanides, sucs i pastissos. Tanmateix, molt poques persones saben com es diu l'arbre del qual prové. I és que, en realitat, el kiwi no neix d'un arbre com podríem imaginar per la seva mida o textura. El curiós és que aquesta fruita tan apreciada a Europa i Amèrica creix en una planta enfiladissa que pertany a la família de les actinidiàcies, i el seu nom científic és Actinidia deliciosa. Sí, has llegit bé: Actinidia. Un nom poc comú que molt pocs consumidors relacionen amb aquesta fruita que porten menjant tota la vida.
El curiós nom de l'arbre del kiwi
A diferència d'altres fruits com la poma o la pera, que creixen en arbres robustos i d'aspecte tradicional, el kiwi es desenvolupa en una planta que s'assembla més a una vinya que a una pomera. És una planta enfiladissa llenyosa, de tija flexible, que pot assolir diversos metres de longitud si se li dona el suport adequat. Requereix tutors o estructures per créixer verticalment i necessita certes cures específiques, sobretot respecte al clima i la humitat. Originària de la Xina, aquesta planta es coneixia com el "préssec del mico", i no va ser fins a principis del segle XX quan va arribar a Nova Zelanda, país que la va adoptar i va transformar en símbol nacional, al punt que el fruit va acabar prenent el nom del famós ocell kiwi.
Aquesta planta es va començar a conèixer com el préssec del mico a la Xina
L'Actinidia deliciosa no només dona els kiwis més coneguts, sinó que també té variants menys populars, com el kiwi vermell o el kiwi groc, tots igualment conreats en plantes de la mateixa família. El fascinant és que aquesta planta, a més del seu valor ornamental, és dioica, la qual cosa significa que existeixen exemplars masculins i femenins, i ambdós són necessaris perquè hi hagi pol·linització i, per tant, fruita. Sense aquesta particularitat reproductiva, el deliciós fruit verd simplement no apareixeria.
Un altre detall que pocs coneixen és que la planta del kiwi pot viure dècades si es cuida adequadament, i amb el temps produeix cada vegada més fruita. És resistent al fred, però no tant a les gelades prolongades, i per això el seu cultiu està especialment estès en zones temperades. Així que la pròxima vegada que pelis un kiwi per berenar, recorda que prové de l'Actinidia deliciosa, una planta enfiladissa que, malgrat no semblar-ho, és l'autèntica responsable d'aquesta explosió de frescor de què tant gaudim. Un nom tan curiós com poc conegut, que bé mereix sortir de l'anonimat.