Encara que molts gaudeixen del pistatxo com un snack saludable o l'incorporen a plats dolços i salats, pocs saben com es diu l'arbre que el produeix. El seu nom, pistatxer, sol sorprendre els qui imaginen una denominació més complexa. El Pistacia vora, com se'l coneix científicament, tot i que també està recollit 'festuc' com a nom de l'arbre, està emergint com un dels cultius agrícoles més prometedors en zones afectades per l'escassetat d'aigua. La seva impressionant capacitat d'adaptació el posiciona com una opció estratègica davant els efectes del canvi climàtic, i el seu cultiu ha crescut notablement a Espanya, on s'espera que jugui un paper protagonista en el futur del camp. Aquest arbre d'origen asiàtic, concretament de regions d'Àsia central i l'Orient Mitjà, ha trobat en el clima peninsular un entorn favorable, sobretot en zones amb estius molt càlids i hiverns marcadament freds. Aquestes condicions, que podrien limitar a altres cultius, són ideals per al desenvolupament saludable i productiu del pistatxer.
Com es diu l'arbre del pistatxo?
En poc més d'una dècada, la superfície destinada a aquest cultiu ha passat d'uns quants milers d'hectàrees a superar amb escreix les 60.000, gràcies a la seva resistència i als beneficis econòmics que ofereix. Un pistatxer ben cuidat pot produir durant més de 100 anys, el que representa una inversió molt rendible a llarg termini. A més, tolera temperatures superiors als 40 graus, requereix poc reg i és capaç de sobreviure en sòls salins, característiques que el fan especialment atractiu en zones on l'aigua escasseja i altres cultius no prosperen. El seu sistema d'arrels profundes li permet accedir a recursos hídrics i nutrients ocults per a altres espècies, reduint així la necessitat de reg constant.
Una curiositat del pistatxer és que es tracta d'una espècie dioica, és a dir, existeixen arbres masculins i femenins, i només aquests últims produeixen els fruits que després arriben a les nostres taules. Perquè el procés de pol·linització es dugui a terme amb èxit, és necessari plantar exemplars d'ambdós sexes, ja que el vent és l'encarregat de distribuir el pol·len. Un altre factor a tenir en compte és que no produeix pistatxos immediatament: requereix entre cinc i set anys per començar a donar fruit, un període durant el qual s'han d'assumir costos sense beneficis econòmics directes. Tanmateix, una vegada superada aquesta fase, el pistatxer pot oferir una rendibilitat notable.
El pistatxer tarda entre cinc i set anys a començar a produir
El pistatxo, per la seva part, és reconegut pel seu alt valor nutricional, amb un contingut significatiu de proteïnes, greixos saludables i antioxidants. Estudis recents han demostrat que el seu consum habitual millora la salut cardiovascular i ajuda el control del pes, la qual cosa ha impulsat la seva demanda global a un ritme del 8% anual. Espanya, que tradicionalment importava pistatxos, està transformant-se en productora i exportadora, i els fruits conreats aquí comencen a guanyar prestigi per la seva qualitat. Si la tendència continua, el pistatxer no només serà més conegut pel seu nom, sinó també pel seu paper clau en l'agricultura sostenible del futur.