La síndria és una de les fruites que més espai ocupa a la nevera i també una de les que pitjor acostumem a conservar una vegada oberta. La solució habitual consisteix a tallar-la per la meitat, cobrir la superfície amb film transparent i deixar-la durant dies en qualsevol prestatge. El resultat és una polpa que perd textura, absorbeix olors, acumula líquid i acaba amb zones toves. La manera més pràctica de conservar-la és una altra: rentar primer l’escorça, retirar-la completament, tallar la polpa a daus i guardar-los dins d’un recipient net i ben tancat.
Conservar bé la síndria no és gens senzill
La síndria s’ha de rentar abans de tallar-la
Encara que no ens mengem l’escorça, cal rentar la síndria sencera sota l’aixeta abans d’obrir-la. Durant el cultiu, el transport i la manipulació pot acumular terra, pols i microorganismes a la superfície. Quan hi passem el ganivet sense haver-la netejat, la fulla pot transportar aquesta brutícia des de l’exterior fins a la polpa humida, que és precisament la part que consumirem sense cuinar.
Després de rentar-la, convé assecar-la amb paper de cuina o amb un drap net. A continuació, es pot tallar en porcions manejables, retirar-ne tota l’escorça i eliminar les parts blanques més dures. La polpa s’ha de convertir en daus d’una mida semblant, prou grans perquè no es desfacin però prou petits per poder servir-los directament. Així s’evita haver de manipular tota la peça cada vegada que en volem menjar.
Guardar mitja síndria sencera embolicada amb film és menys còmode i no sempre la protegeix bé. El plàstic pot quedar mal ajustat, acumular condensació sobre la zona tallada i permetre que la fruita absorbeixi les olors dels formatges, els guisats o altres aliments de la nevera. A més, cada vegada que la traiem i la tornem a tallar, augmentem la manipulació i el risc de contaminació.
Daus, recipient tancat i la zona més freda
Els daus s’han de col·locar en un recipient hermètic, preferiblement sense omplir-lo excessivament. No cal embolicar cada tros amb film ni deixar la fruita descoberta. El recipient evita que perdi aigua, la protegeix d’altres aliments i permet veure fàcilment si ha començat a deixar anar massa líquid. Si s’acumula suc al fons, es pot escórrer, però no convé anar obrint-lo constantment.
La síndria tallada ha d’entrar a la nevera tan aviat com sigui possible. No s’ha de deixar hores sobre el marbre, especialment a l’estiu, perquè la polpa té molta aigua i es deteriora amb rapidesa. Cal conservar-la en una zona freda i estable, no a la porta, on la temperatura varia cada vegada que obrim el frigorífic. També és millor preparar una quantitat que puguem consumir en pocs dies.
Quan els daus fan una olor fermentada, tenen una textura viscosa, presenten escuma o han perdut completament la fermesa, s’han de descartar. El truc, per tant, no consisteix a embolicar millor mitja síndria, sinó a canviar tot el sistema: rentar-la abans de tallar-la, retirar-ne l’escorça, fer-ne daus i conservar-los refrigerats dins d’un recipient tancat. Així ocupa menys espai, queda preparada per servir i manté durant més temps la textura cruixent i el gust fresc.