Ja tenim aquí el sisè episodi del Primer torn! Un videopòdcast, però també un petit restaurant en el qual Jordi Àvila, comunicador gastronòmic i col·laborador de La Gourmeteria, rebrà persones il·lustres vinculades al món de la cuina catalana. En aquest sisè episodi ens visita Bernie Vinyes, excuiner del restaurant El Celler de Matadepera. Durant l'àpat, a més de gaudir d'una conversa distesa i tranquil·la, Bernie Vinyes i Jordi Àvila degustaran el plat preferit del convidat: fricandó. Un plat que s'han encarregat de preparar i servir l'Alba i la Laura de Taula per dos, també col·laboradores de La Gourmeteria.
Lluís Bernils Vinyes, més conegut com a Bernie Vinyes, és un excuiner del Vallès provinent d'una família humil. Nascut durant la postguerra, els pares de Bernils es guanyaven la vida a la indústria tèxtil com podien. Un dia, la senyora d'una de les cases on la mare de Bernils treballava, li va dir que el que havien de fer era muntar un restaurant a la casa que tenien a Matadepera. I així va ser. La casa on va néixer en Lluís començaria a rostir pollastres i a preparar plats per als visitants que rondaven la comarca. Al cap d'uns anys, amb els pares ja grans, a Bernils li toca fer-se càrrec de l'empresa familiar. Un negoci que li ha permès pagar-se els estudis de dret, però que ara suposa més una llosa que un projecte de futur. Aleshores arriba el moment de fer el servei militar a Menorca, una etapa durant la qual va pelar moltes patates a la cuina del quarter (com en els orígens de Ferran Adrià) i on va conèixer la mare dels seus fills. Una noia, de Terrassa, com ell, que de fet ja coneixia. Amb ella se'n torna a Matadepera, es casen i tenen dos fills. Durant uns anys, amb el deure de sustentar la família, treballa en una impremta a Terrassa. Una vida fosca i grisa que converteix l'opció del restaurant en la millor de les solucions possibles per a la seva situació actual. El 1982, en Lluís agafa les regnes del Celler de Matadepera i ja no les deixarà fins que passi el relleu als seus fills 26 anys després.
El 1992, Bernils i el Celler de Matadepera obtenen, gairebé per sorpresa, la seva primera estrella Michelin
Per consolidar la seva cuina, Bernils recorre a Josep Lladonosa i Giró, referent de la cuina tradicional, de l'època i de l'actualitat. La feina al restaurant l'enganxa de ple en la revolució gastronòmica dels anys noranta. A mig camí entre Santi Santamaria i Ferran Adrià, el 1987 ja trobem sopars a quatre mans entre Bernils i Adrià al Celler de Matadepera, amb menús encara d’influència francesa, vieires, foie-gras i macarons, però ja amb tocs evidents del que vindria, com l’ús del conill. Tot i que Bernils ja és un cuiner reconegut, Matadepera no és lloc de pas. Per resoldre-ho, la bona relació amb Santamaria i Adrià permet que aquests enviïn crítics al Celler de Bernils i, el 1992, Bernils i el Celler de Matadepera obtenen, gairebé per sorpresa, la seva primera estrella Michelin.
Però després d'uns anys de prosperitat durant els quals les coses van prou bé, els problemes de politoxicomania que la seva dona arrossegava empitjoren. Quan la situació es torna insostenible, prenen la decisió d'ingressar en un centre de desintoxicació a La Garriga. La quantitat de diners i esforç que suposa l'ingrés afecta el funcionament normal del Celler. La relació entre els pares de Bernils i la seva nora, que mai no havia estat bona, esclata. En Lluís es troba en una situació difícil; tota la prosperitat de la família es veu compromesa per la situació. Per això no és d'estranyar que el restaurant caigui en picat i que, quan Michelin retira l'estrella, Bernils els admeti en una carta que tenen tota la raó. Està esgotat i es veu incapaç de complir amb la mínima exigència que requereix un restaurant de nivell.
Els fills del Lluís es posen d’acord perquè la casa es recuperi i el 2008 agafen definitivament el control del vaixell
Afortunadament, surten del pou de l'addicció i la parella decideix divorciar-se. Bernils recupera l'estrella, però s'allunya del restaurant, fart de la càrrega que ha suposat els darrers anys. Afortunadament, els fills del Lluís es posen d’acord perquè la casa es recuperi i el 2008 agafen definitivament el control del vaixell. Com el seu pare, han après la professió, però amb l'avantatge d'haver recorregut amb ell els millors restaurants d'Europa. A partir d'aquí, el restaurant passa a mans dels fills, que el converteixen, sota la batuta del pare, en el que és avui en dia: un restaurant que interpreta com ningú la cuina tradicional catalana. Bernils ja no és cuiner, però encara és al restaurant. Ara es dedica a la consultoria; és a dir, a identificar què volen els clients i donar-los-ho. Una tasca aparentment senzilla, però que requereix tota l'experiència que ha tingut per dur-la a terme al nivell que ho fa.