Hi ha postres que desperten debats eterns, i un d'ells és, sens dubte, l'arròs amb llet. Per a molts, és el dolç que resumeix les sobretaules familiars, l'aroma de la cuina de l'àvia i aquell record càlid que sembla impossible de repetir. Tanmateix, quan intentem preparar-lo a casa, gairebé sempre passa el mateix: queda massa pesat, excessivament dolç o amb una textura que no té res a veure amb la que guardem a la memòria. I és aquí on apareix el gran secret: no cal complicar-se; de vegades n'hi ha prou amb tornar al simple i començar només amb l'essencial.
L'arròs amb llet tradicional et quedarà més cremós així
La idea pot sorprendre, però funciona: per aconseguir un arròs amb llet realment cremós, suau i gairebé sedós, a l'inici només es necessiten dos ingredients bàsics. Res més. La resta: sucre, llimona i canyella arribarà després, quan el plat ja hagi desenvolupat la seva textura perfecta. Aquest petit detall canvia per complet el resultat final.
La clau és utilitzar arròs de gra rodó tipus bomba o carnaroli i llet sencera. L'arròs és el responsable de deixar anar el midó que espessa de manera natural, mentre que la llet aporta greix, suavitat i aquest toc mantegós que fa memorable cada cullerada. Si s'afegeixen altres ingredients massa aviat, l'equilibri es trenca: el sucre endureix la superfície del gra, la canyella amarga i la ratlladura de llimona pot eclipsar el sabor.
El procés és gairebé meditatiu. S'escalfa la llet a foc suau i s'incorpora l'arròs, sempre remenant amb paciència, sense presses i amb una cullera de fusta. Aquest moviment constant permet que el midó es dispersi de forma uniforme i que la barreja vagi guanyant cremositat a poc a poc. Quan l'arròs està tendre, però encara manté la seva forma, és quan arriba el moment d'introduir el sucre i perfumar amb els aromàtics. Tot encaixa millor i el resultat és molt més fi.
La clau és utilitzar arròs de gra rodó tipus bomba o carnaroli i llet sencera
Després n'hi ha prou amb deixar reposar uns minuts. El repòs fa que els sucs s'assentin i que les postres acabin de lligar. Servit tebi, amb un toc de canyella per sobre, assoleix aquest punt reconfortant que semblava perdut. Molts dels errors habituals venen justament de voler córrer: afegir sucre massa aviat, no remenar, utilitzar llets lleugeres o aromatitzar des del principi. Detalls petits que arruïnen la textura.
Al final, el gran descobriment és senzill: l'arròs amb llet més cremós no depèn de trucs estranys ni d'ingredients sofisticats, sinó de respectar el temps, mimar la cocció i confiar que l'arròs i la llet, només ells dos, al principi, saben treballar junts millor del que ens pensem. Quan s'entén això, la màgia torna… i el record d'infància també.