Pocs rituals de sobretaula desperten tanta curiositat, debat i tradició com el del cigaló, aquest petit gran glop de cafè amb licor que tant es gaudeix en bars i tavernes de tot Espanya. Però, sabies que el seu origen està lligat a la Guerra de Cuba? Al compte d'Instagram de @aldemilio, un cambrer expert en cafès i licors, explica amb claredat el curiós motiu pel qual el cigaló s'anomena així i quina és la seva diferència real amb el ‘cremaet’, una confusió molt comuna fins i tot entre els més cafeters. El seu vídeo, ple d'història i sabor, rescata una tradició que barreja el militar amb el gastronòmic, i que encara avui divideix opinions entre els qui defensen l'un o l'altre com l'autèntic.
Aquest és el curiós origen del cigaló i la diferència amb el "cremaet"
En la seva demostració, @aldemilio col·loca diversos gots sobre la barra, cadascun amb un cafè i un licor diferent, i comença a preparar el clàssic cremaet valencià, aquell que se serveix amb cura i un toc d'espectacle. Explica que el cremaet està compost per sucre, pell de llimona, una mica de canyella i rom, tot això flamejat perquè el licor s'escalfi i s'integrin els aromes abans de servir. Però aquí arriba la clau: si a aquest cremaet hi afegim cafè, ja es converteix en un cigaló. La diferència, encara que sembla mínima, té una història apassionant al darrere.
El cigaló va néixer, segons explica @aldemilio, en plena Guerra de Cuba a finals del segle XIX. Els soldats espanyols, necessitats d'una empenta d'energia i valor al front, solien barrejar la seva ració de cafè amb un rajolí de rom. Deien que aquella barreja els donava “coratge”, i d'aquí va sorgir el terme “corajillo”, que amb el temps va derivar en l'actual “carajillo”. El curiós és que el nom no fa referència al licor en si, sinó a l'efecte que provocava: aquell impuls càlid que animava el cos i li il·luminava la ment abans de la batalla.
Aquest cafè va començar anomenant-se corajillo perquè els soldats creien que els donava coratge
Avui, aquesta recepta nascuda de la necessitat i l'enginy s'ha convertit en una institució en l'hostaleria espanyola. En cada regió es prepara de manera diferent: alguns el prefereixen amb brandi, anís o conyac, altres segueixen fidels al rom original, i n'hi ha que fins i tot l'aromatitzen amb escorces cítriques o canyella. Però l'essencial no canvia: si hi ha cafè, és cigaló; si no n'hi ha, és cremaet. Dues begudes germanes, amb el mateix esperit, però amb identitats ben marcades.
Darrere d'una simple tassa de cafè amb licor s'amaga una història de guerra, coratge i costum que ha sobreviscut més d'un segle. Així que la propera vegada que brindis amb un, recorda: no només estàs assaborint un clàssic, sinó també un petit tros d'història que continua donant ànim, escalfor i conversa a cada glop.