Arribar de fer la compra i guardar-ho pràcticament tot a la nevera és un acte reflex a moltes cases. Tenim la falsa creença que el fred és la solució universal per allargar la vida de qualsevol producte, però la realitat és ben diferent. L'excés de fred, la humitat del frigorífic o la interrupció del procés natural de maduració poden arruïnar la textura, el sabor i les propietats nutricionals de molts aliments quotidians. Només cal fixar-nos en com estan exposats a la fruiteria o al supermercat per adonar-nos que estem sotmetent certs ingredients a un clima artificial que no els afavoreix gens i que en malmet la qualitat.
Molts aliments no necessiten mantenir-se dins el fred artíficial de la nevera
Fruites i verdures que exigeixen temperatura ambient
El tomàquet és potser l'exemple més clar d'aquest error comú. A la nevera, el seu procés de maduració s'alenteix dràsticament, la qual cosa provoca que perdi les seves propietats organolèptiques, el gust intens i aquella aroma inconfusible d'estiu. El millor és buscar un racó de la cuina allunyat de la llum directa i de la humitat. El mateix passa amb el plàtan, que sota l'efecte del fred ennegreix ràpidament la seva pell; encara que per dins estigui bé, visualment sembla passat. Deixar-lo sobre el marbre manté intacta la seva composició. D'altra banda, tant el meló com la síndria sencers estan perfectament protegits per la seva pell gruixuda. Ficar-los a la nevera pot fer que l'aigua que contenen es glaci al seu interior. Només cal refrigerar-los un cop els obrim, vigilant de no col·locar-los a les zones més fredes de l'electrodomèstic.
A la zona de l'horta, els tubercles i els bulbs tampoc volen fred. La patata demana un lloc fosc com el rebost, idealment dins d'una malla o bossa de paper per respirar. El fred altera el seu midó i en canvia radicalment el sabor. Exactament la mateixa norma s'aplica als alls i a la ceba: a la nevera perden els seus nutrients i es fan malbé molt més ràpid per culpa de l'excés d'humitat.
El rebost ideal per a formatges, dolços i embotits
Més enllà dels vegetals, hi ha productes bàsics que pateixen de valent amb les baixes temperatures. El pa es resseca a una velocitat de vertigen a la nevera, adquirint una textura dura i desagradable. La solució mestra és guardar-lo en una bossa de tela perquè no hi passi l'aire, o bé congelar-lo a llesques. La mel, al seu torn, és un conservant natural increïble que mai demana fred; un pot ben tancat en un armari sec és suficient per evitar que cristal·litzi.
Pel que fa als capricis com la rajola de xocolata, els experts en seguretat alimentària avisen que la humitat de la nevera n'accelera el deteriorament i n'altera el gust. L'ideal és un espai fresc i sec. Només en ple estiu es pot refrigerar si no hi ha més remei, sempre hermèticament aïllada amb paper film o dins d'un tàper. Finalment, el pernil salat sencer i el formatge curat necessiten aire lliure. Com menys aigua té un formatge, millor es conserva fora, on no s'asseca en excés. Això sí, un cop encetem la falca o tallem el pernil a rodanxes fines, aleshores sí que cal protegir-los bé i donar-los asil immediat a la nevera.