La figura de Albert Einstein ha generat tota mena de mites, també en el terreny gastronòmic. Un dels més repetits assegura que el físic evitava el sucre refinat i que consumia grans quantitats de mel per mantenir la seva ment desperta i productiva. La història encaixa bé amb la imatge romàntica del geni excèntric que cuida cada detall per potenciar el seu intel·lecte. Tanmateix, quan es revisen biografies acadèmiques, cartes personals i testimonis documentats, la realitat resulta molt més sòbria. No hi ha proves sòlides que Einstein seguís una dieta dissenyada per estimular el cervell ni que substituís sistemàticament el sucre per mel amb un objectiu cognitiu concret.
Així mantenia la ment activa Albert Einstein
Les obres biogràfiques més rigoroses sobre Einstein, com les escrites per historiadors de la ciència del segle XX, amb prou feines concedeixen espai a la seva alimentació. El descriuen com un home de hàbits senzills i vida relativament austera, més preocupat per les seves equacions que per sofisticacions culinàries. Durant la seva etapa a Alemanya, Suïssa i posteriorment als Estats Units, el sucre refinat era ja un producte comú a Europa i Nord-amèrica. No hi ha constància documental que el rebutgés per principis ni per raons mèdiques en la seva joventut o maduresa científica.
Sí que està acreditat que en els seus últims anys, després de ser diagnosticat d'un aneurisma d'aorta abdominal, va rebre recomanacions mèdiques per moderar la dieta. Els metges li van aconsellar reduir greixos, sal i excessos alimentaris, una cosa habitual en pacients amb problemes cardiovasculars. Però aquestes indicacions no incloïen cap prescripció específica sobre eliminar el sucre en favor de la mel com a estratègia intel·lectual.
La mel, per la seva banda, ha estat històricament valorada com un endolcent natural i font ràpida d'energia, gràcies al seu contingut en glucosa i fructosa. Des d'un punt de vista científic, el cervell utilitza glucosa com a principal combustible, però aquesta pot procedir tant de mel com de sucre comú o de carbohidrats complexos presents en pa, cereals o fruita. No hi ha evidència mèdica que demostri que consumir mel en grans quantitats millori la capacitat intel·lectual més enllà de l'aportació energètica bàsica.
La mel ha estat històricament valorada com un endolcidor natural i font ràpida d'energia
Alguns testimonis descriuen Einstein esmorzant pa amb melmelada o mel, una cosa absolutament normal a l'Europa de la seva època. Però convertir aquest costum en una mena de secret nutricional del geni respon més a la fascinació popular que als fets contrastats. La tendència a buscar dietes miraculoses darrere de ments brillants és recurrent, tot i que poques vegades està recolzada per proves històriques sòlides.
No hi ha evidència fiable que Einstein evités completament el sucre ni que basés la seva lucidesa en el consum massiu de mel. La seva capacitat intel·lectual s'explica per la seva formació científica, creativitat extraordinària i disciplina mental, no per un ingredient concret a taula. Com passa tantes vegades, la llegenda resulta més dolça que la realitat.